13.9 C
Igualada
Dimarts, abril 20, 2021

Racons de l’Anoia: Argençola

El terme municipal d’Argençola, de 47,1 km², és un dels més extensos de la comarca. Està situat a l’extrem de ponent de l’Anoia, al límit amb la Segarra i amb la Conca de Barberà.
El territori forma part dels primers altiplans segarrencs, drenats pel Torrent del Molí, un dels afluents de capçalera de l’Anoia i la riera de Clariana.

És un municipi format per diversos nuclis i masos aïllats. A més del poble d’Argençola hi trobem la Goda, Carbassí, Albarells, Porquerisses, Contrast, Rocamora d’Argençola, Clariana i Tolosa.

D’Argençola en tenim notícies entre els segles X i XI i del seu castell en coneixem l’existència ja el 1012, el mateix any de què en tenim notícia del de Clariana.
De Carbassí se sap que en el segle XI pertanyia als monjos de Montserrat i del mateix segle també es coneix que a Albarells ja hi havia l’anomenat Molí d’Albarells (1113), un dels més antics del país.

L’any 1428 a Argençola es va produir un terratrèmol que va enderrocar el seu castell, posteriorment reconstruït per la nissaga dels Queralt.
Del municipi de Porquerisses podem explicar que va ser propietat de l’ordre de Sant Joan de Jerusalem, des del segle XII fins la seva extinció, al segle XIX.

Al segle XIX la fil·loxera va agrícola i demogràfic del terme, que al 1857 comptabilitzava 720 habitants. Durant el segle XX la demografia va baixant fins arribar als 219 habitants (any 2020).

Sant Pere de la Goda

Aquesta construcció era situada dins de l’antic terme del castell de la Goda. És un edifici d’una sola nau, de planta rectangular, sense absis diferenciat. La volta de la nau presenta una forma força apuntada, que denota que es tracta d’una construcció tardana, de finals del segle XII o principis del XIII. Al mur de ponent i sobre la porta d’accés, s’aixeca un campanar d’espadanya de dues obertures. En el seu interior no hi ha cap element. Pels voltants hi ha les restes de les cases del poble, tot plegat envaït per la vegetació i d’accés força complicat.
Aquesta església es trobava situada dins l’antic terme del castell de la Goda. Inicialment tingué la consideració de parròquia, però la perdé posteriorment per passar a sufragània. L’existència de l’església i de la seva consideració de parròquia es troba en una llista de parròquies del Bisbat de Vic, datable entre els anys 1025 i 1050, on apareix la parròquia de la Goda. La darrera confirmació com a parròquia és anterior a 1145.

Emplaçament: A peus del turó de la Goda. Carretera C-241 km 15. Està indicat a la carretera l’indret de la Goda

Sant Maur de Contrast

Aquesta església actuà des dels seus orígens com una capella dependent de la parroquial d’Argençola. El primer document de la seva existència és de l’any 1443, tot i que segurament es tracta d’un edifici molt anterior, com constaten les seves característiques arquitectòniques.

L’edifici consta d’una única nau amb absis semicircular a llevant i unit a la nau. La volta de l’absis és d’un quart d’esfera i la de la nau és de mig punt. Culmina la façana amb un petit campanar d’espadanya d’un sol ull. L’entrada original estava al mur sud, i actualment es pot observar tapiada.

En aquest mateix mur, però a l’interior, hi ha una petita capella on hi trobem una imatge d’una verge a l’interior d’una vitrina de fusta. A l’interior de la capella, hi trobem també un imatge gòtica de Sant Maure, una pica baptismal de pedra adossada al mur, i una placa amb una inscripció que menciona l’ampliació d’aquesta capella, l’any 1802.

Emplaçament: Al nord del nucli de Contrast

Sepulcre megalític dels Plans de Ferran

Aquest sepulcre és de tipus petit quadrangular i tancat, format per una llosa de capçalera, i una a cada costat formant els laterals, dues de més petites com a tancament i la de la coberta que conserva un gravat en forma de creu, d’època incerta. És un sepulcre múltiple, en el qual es van enterrar fins a 9 individus, acompanyats de vasos ceràmics i objectes d’ornament. És del Bronze antic-mitjà i per tant corresponent al II mil·leni aC.

Emplaçament: Situat a l’indret del Plans de Ferran. Carretera C-241 km 14,5.

FONTS: Patrimoni Cultural DIBA; “Esglésies Romàniques de l’Anoia” (Josep-Vicenç Mestre Casanova/La Veu); “Rutes per l’Anoia, història i art” (Pau Llacuna i Teresa Mascó /La Veu); Ajuntament d’Argençola

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

Castellolí invertirà 70.000 euros en el manteniment de camins forestals

L’Ajuntament de Castellolí aprova el Pla de Prevenció d’Incendis Forestals 2021-2026, un document que planifica el manteniment de camins forestals al municipi en els...

Orpí denuncia abocaments massius de deixalles als boscos del municipi

L'Ajuntament d'Orpí denuncia que en els darrers temps s'està produint un increment de deixalles en els boscos del municipi. "A part de l'abocament de...

S’obren les inscripcions del Concurs d’Aparadors de la Mostra Igualada

Fins al 4 de maig tots els comerços d’Igualada que ho vulguin poden inscriure’s al 9è Concurs d’Aparadors de la Mostra d’Igualada. L’activitat està...

S’estabilitza el nombre de grups confinats als centre educatius anoiencs

Si la setmana passada hi havia 23 classes aïllades a les seves cases, aquesta setmana en son 24 al conjunt de l'Anoia. Això sí,...

S’obre, al costat del Parc Central, un nova zona d’esbarjo per a gossos

Des d’aquest dilluns 19 d’abril, Igualada compta amb una nova zona d’esbarjo per a gossos situada al costat del Parc Central, entre el Carrer...
Compartir