19.5 C
Igualada
Diumenge, agost 1, 2021

Racons de l’Anoia: Argençola

El terme municipal d’Argençola, de 47,1 km², és un dels més extensos de la comarca. Està situat a l’extrem de ponent de l’Anoia, al límit amb la Segarra i amb la Conca de Barberà.
El territori forma part dels primers altiplans segarrencs, drenats pel Torrent del Molí, un dels afluents de capçalera de l’Anoia i la riera de Clariana.

És un municipi format per diversos nuclis i masos aïllats. A més del poble d’Argençola hi trobem la Goda, Carbassí, Albarells, Porquerisses, Contrast, Rocamora d’Argençola, Clariana i Tolosa.

D’Argençola en tenim notícies entre els segles X i XI i del seu castell en coneixem l’existència ja el 1012, el mateix any de què en tenim notícia del de Clariana.
De Carbassí se sap que en el segle XI pertanyia als monjos de Montserrat i del mateix segle també es coneix que a Albarells ja hi havia l’anomenat Molí d’Albarells (1113), un dels més antics del país.

L’any 1428 a Argençola es va produir un terratrèmol que va enderrocar el seu castell, posteriorment reconstruït per la nissaga dels Queralt.
Del municipi de Porquerisses podem explicar que va ser propietat de l’ordre de Sant Joan de Jerusalem, des del segle XII fins la seva extinció, al segle XIX.

Al segle XIX la fil·loxera va agrícola i demogràfic del terme, que al 1857 comptabilitzava 720 habitants. Durant el segle XX la demografia va baixant fins arribar als 219 habitants (any 2020).

Sant Pere de la Goda

Aquesta construcció era situada dins de l’antic terme del castell de la Goda. És un edifici d’una sola nau, de planta rectangular, sense absis diferenciat. La volta de la nau presenta una forma força apuntada, que denota que es tracta d’una construcció tardana, de finals del segle XII o principis del XIII. Al mur de ponent i sobre la porta d’accés, s’aixeca un campanar d’espadanya de dues obertures. En el seu interior no hi ha cap element. Pels voltants hi ha les restes de les cases del poble, tot plegat envaït per la vegetació i d’accés força complicat.
Aquesta església es trobava situada dins l’antic terme del castell de la Goda. Inicialment tingué la consideració de parròquia, però la perdé posteriorment per passar a sufragània. L’existència de l’església i de la seva consideració de parròquia es troba en una llista de parròquies del Bisbat de Vic, datable entre els anys 1025 i 1050, on apareix la parròquia de la Goda. La darrera confirmació com a parròquia és anterior a 1145.

Emplaçament: A peus del turó de la Goda. Carretera C-241 km 15. Està indicat a la carretera l’indret de la Goda

Sant Maur de Contrast

Aquesta església actuà des dels seus orígens com una capella dependent de la parroquial d’Argençola. El primer document de la seva existència és de l’any 1443, tot i que segurament es tracta d’un edifici molt anterior, com constaten les seves característiques arquitectòniques.

L’edifici consta d’una única nau amb absis semicircular a llevant i unit a la nau. La volta de l’absis és d’un quart d’esfera i la de la nau és de mig punt. Culmina la façana amb un petit campanar d’espadanya d’un sol ull. L’entrada original estava al mur sud, i actualment es pot observar tapiada.

En aquest mateix mur, però a l’interior, hi ha una petita capella on hi trobem una imatge d’una verge a l’interior d’una vitrina de fusta. A l’interior de la capella, hi trobem també un imatge gòtica de Sant Maure, una pica baptismal de pedra adossada al mur, i una placa amb una inscripció que menciona l’ampliació d’aquesta capella, l’any 1802.

Emplaçament: Al nord del nucli de Contrast

Sepulcre megalític dels Plans de Ferran

Aquest sepulcre és de tipus petit quadrangular i tancat, format per una llosa de capçalera, i una a cada costat formant els laterals, dues de més petites com a tancament i la de la coberta que conserva un gravat en forma de creu, d’època incerta. És un sepulcre múltiple, en el qual es van enterrar fins a 9 individus, acompanyats de vasos ceràmics i objectes d’ornament. És del Bronze antic-mitjà i per tant corresponent al II mil·leni aC.

Emplaçament: Situat a l’indret del Plans de Ferran. Carretera C-241 km 14,5.

FONTS: Patrimoni Cultural DIBA; “Esglésies Romàniques de l’Anoia” (Josep-Vicenç Mestre Casanova/La Veu); “Rutes per l’Anoia, història i art” (Pau Llacuna i Teresa Mascó /La Veu); Ajuntament d’Argençola

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

La Pobla dona un nou impuls a l’activitat de la seva gent gran

A partir d’aquest mes de setembre l’Ajuntament de la Pobla de Claramunt incrementarà les actuacions que realitza al voltant de l’envelliment actiu a través...

Racons de l’Anoia: Pujalt

El terme de Pujalt, de 31,43 km2 d’extensió, és al sector de ponent de l’altiplà de Calaf, al límit nord de la comarca de...

A propòsit d’una notable Exposició: “Natura viva”, de Carlota Delgar, a Igualada

Nascuda a l’osonenca Manlleu i instal·lada al cap d’uns anys a Els Hostalets de Pierola, Carlota Delgar se’ns presenta com una dona activa i...

Igualada tindrà les zones blaves gratuïtes durant tot el mes d’agost

Aquest any durant tot el mes d’agost la zona blava de la ciutat d’Igualada serà gratuïta. L’1 de setembre es tornarà a activar. L’ajuntament...

L’editorial: Ha tornat el foc

De nou l’Anoia ha tornat a ser assolada pel foc. Aquesta vegada a Bellprat, Santa Maria de Miralles i Sant Martí de Tous, que...
Compartir