Un grup d’interns de la presó de Lledoners estan fent aquesta setmana una residència artística al Teatre Nu de Sant Martí de Tous. Tots els presos tenen el segon grau però amb permisos per sortir. Durant quatre dies estan preparant un muntatge que gira al voltant de la temàtica de la por i dijous l’estrenaran al mateix teatre.
Aquest és el segon any que un grup de persones que participen als tallers de teatre de la presó de Lledoners poden sortir del centre durant una setmana per fer una residència artística al Teatre Nu de Sant Martí de Tous. Es tracta de cinc interns que reuneixen els requisits necessaris per poder marxar de la presó al matí i no tornar-hi fins al vespre. Al darrere hi ha una logística important, ja que, tal com assegura Joaquim Borrell, el monitor de teatre de Lledoners, “s’ha de fer molta paperassa perquè puguin sortir durant quatre dies amb una mitjana de 12 hores diàries”.
Borrell explica que l’any passat van treballar la temàtica de les màscares, mentre que enguany s’ha apostat per la temàtica de la por. Un cop s’escull el tema, explica, “es fa un exercici de dramatúrgia i es creen els objectes, les textures i les músiques que formaran part del muntatge”. “Un cop tenim tot el material recopilat és quan venim a Sant Martí de Tous i ho ajuntem tot”, exposa.
Borrell creu que l’estada al Teatre Nu suposa “un pas intermedi entre la vida a la presó i començar a sortir al carrer i reincorporar-se a la societat”. A més, creu que per a ells és un al·licient el fet de poder assajar i actuar en un teatre professional davant de les “limitacions que hi ha a dins d’una presó”. De fet, els interns de Lledoners fan el mateix que faria qualsevol companyia professional que faci una residència artística a Sant Martí de Tous, amb l’única diferència que no s’hi queden a dormir.
“Abans era molt introvertit i el teatre m’ha ajudat a socialitzar-me”
Els participants en la iniciativa la valoren molt bé. És el cas de Jordi Cedinilla, que fa tres anys que participa al grup de teatre de la presó. Assegura que abans de fer teatre era una persona molt introvertida i que “gairebé no parlava” amb ningú. Ara, en canvi, assegura que el teatre l’ha ajudat a socialitzar-se i a obrir-se. De fet, assegura que abans no tenia cap interès pel teatre però que se n’ha “enamorat” fins al punt que quan surti de la presó vol apuntar-se en una companyia amateur. “El teatre ajuda a conèixer-se a un mateix, a perdre la timidesa… i parles de coses que potser amb una altra persona no n’hi parlaries mai”, reconeix.
En Jaume Seguí també creu que el teatre l’ha ajudat a socialitzar-se i a conèixer-se més a si mateix. Creu que l’experiència a Sant Martí de Tous els permet “passar uns dies diferents” i “compartir anècdotes i vivències”.
“S’ho prenen com unes colònies”
Des del Teatre Nu asseguren que la col·laboració amb el projecte teatral de Lledoners és una experiència que “omple de sentit” la seva feina. Maria Hervàs, codirectora del teatre, creu que pels interns el fet de passar uns dies a Sant Martí de Tous és com “fer unes colònies”. “Durant el curs han fet molta feina i aquí venen a recol·locar-ho tot i a posar-ho tot a punt per l’estrena”, assegura Hervàs, que creu que això suposa per a ells “una sortida cap a la normalització i un esbarjo molt important”.
El Teatre Nu va engegar el projecte de les residències artístiques durant la pandèmia. Ofereixen als artistes allotjament, diferents sales de treball i l’opció de fer servir el teatre per exhibir l’espectacle. Hervàs destaca el fet que estan ubicats en un entorn rural i això creu que és beneficiós per a les dues bandes: tant a la pròpia companyia com també als veïns i veïnes del poble. “Les arts escèniques s’han de crear a foc lent i això ho proporciona la vida de pobla i la calma en què es viu. Però, per altra banda, la gent de Sant Martí de Tous també es beneficia de poder conviure amb artistes i veure les propostes que s’hi creen”, assegura.
