Carme Zaragoza, vicepresidenta de Serveis a les Persones del Consell Comarcal de l’Anoia
Rafel Galván, conseller de Cultura i Esports del Consell Comarcal de l’Anoia
Fa un mes el Consell Comarcal de l’Anoia va anunciar el tancament de l’Escola de Dansa. Va ser una decisió molt difícil de prendre per part del govern. Una decisió no desitjada. Una decisió no volguda. Però l’única decisió possible davant el carreró sense sortida al qual ha anat a parar, des de fa anys, aquesta escola i la impossibilitat de seguir mantenint la seva activitat a causa de dues realitats: la falta d’un espai adequat i l’enorme dèficit acumulat.
Pel que fa a l’espai, la ubicació del carrer de Sant Carles va haver-se de clausurar precipitadament al mes de desembre per la impossibilitat d’obtenir la llicència d’activitats. I com a govern, a diferència, dels anteriors responsables del departament d’Ensenyament del Consell, coneixedors d’aquesta realitat, vam ser ferms a l’hora de no permetre fer activitat sense les condicions necessàries. Alguns afectats ens van demanar fer la vista grossa i seguir-hi fent activitat, però hauria estat inadmissible. Som un govern seriós i vam ser ferms davant el risc que hi havia pels infants i les conseqüències que podia comportar obrir sense les garanties necessàries.
Vam córrer a buscar una ubicació alternativa i durant setmanes vam fer reunions i valoracions per a trobar un lloc. Finalment, vam aconseguir tancar un acord amb l’Ajuntament de Santa Margarida de Montbui per a poder disposar del Centre Cultural Mont-Àgora. Una decisió que era temporal i que, val a dir, ja va tenir l’oposició de coordinadora i d’alguns pares i mares, que volien que es quedés a Igualada. És un fet que no vam comprendre, ja que és una Escola de Dansa Comarcal i creiem que sempre cal actuar amb una visió de comarca i Montbui era una excel·lent solució, la qual cosa van acabar reconeixent. Cal aquí, doncs, un agraïment a la bona disposició i ajuda de l’ajuntament de Santa Margarida de Montbui.
La Generalitat de Catalunya és la propietària de l’edifici del carrer de Sant Carles d’Igualada. Per això, des del primer moment que vam saber que no s’hi podia seguir fent activitat, hem demanat reiteradament la inversió per reformar l’edifici i tornar-hi a ubicar l’Escola de Dansa i les entitats que hi havia. Una insistència que hem augmentat davant la impossibilitat de seguir al Mont-Àgora, el curs que ve, per la indisponibilitat d’espais. Malgrat les peticions reiterades i setmanals que hem fet, la Generalitat no ha fet absolutament cap pas per a reformar l’edifici i el Consell no disposa dels recursos per fer front a les obres, a banda que no li correspon, perquè l’edifici no és de la seva propietat.
A tot això, cal sumar-hi l’important dèficit que arrossega l’Escola de Dansa i que volta els 40.000 euros. El Consell Comarcal és una administració que no recapta impostos i, per tant, la seva capacitat econòmica es veu altament condicionada per a fer front a aquestes despeses i ha d’esperar a obtenir subvencions. Pel que fa a l’Escola de Dansa, encara s’està pendent de cobrar les subvencions de l’any 2017 i el Consell no pot seguir aportant-hi recursos perquè, senzillament, no té d’on treure’ls.
Aquest darrer mig any, el govern del Consell s’ha reunit amb els pares i mares i l’equip docent. Hi va haver una reunió presencial a les antigues instal·lacions, una altra de la coordinadora i alguns pares al despatx de presidència i encara una altra amb el cap del departament per avaluar l’estat de l’Escola i les possibles solucions. Sempre que s’ha requerit, se’ls ha rebut amb totes les explicacions i amb la màxima transparència, perquè fossin conscients de la greu situació i dels anys d’inacció d’altres governs del Consell que ara paguem.
Sense l’Escola de Dansa del Consell Comarcal, però, l’Anoia no es queda sense escoles de dansa. A més, seguirà tenint escoles de dansa homologades per la Generalitat. Fa uns anys, la del Consell era l’única homologada però això ha canviat. Per tant, es seguirà garantint una formació reglada per tots els alumnes que vulguin obtenir un títol oficial. No seran escoles públiques però això no voldrà dir que siguin més cares, ja que pel que fa als preus, hi ha escoles que en aquests moments són més econòmiques que la del Consell.
Tancar un equipament no és fàcil ni desitjable i fa que en la manera de comunicar-ho potser hi hagi qui se senti menystingut. Per això demanem disculpes si algú s’hi ha sentit. El Consell ha estat escrupolós comunicant-ho a tothom: es va convocar una reunió amb els portaveus dels diferents partits a la qual l’únic grup que no hi va assistir va ser la CUP. Un grup que, per cert, ni va assistir a aquesta reunió ni ha demanat cap informació sobre l’Escola de Dansa però, en canvi, ha sigut el grup que més comunicats de premsa ha fet sobre la qüestió. Curiós. Molt curiós. En un moment en el qual no es podien fer reunions presencials per les mesures de seguretat, vam recórrer a la carta per informar als pares i vam fer una comunicació directa a la coordinadora del servei perquè pogués explicar-ho a la resta de l’equip, cosa que algunes professores asseguren que no va fer i lamentem.
Estar en política vol dir prendre decisions. Moltes són agradables de prendre però n’hi ha algunes que no. El tancament de l’Escola de Dansa és d’aquestes últimes. Per responsabilitat i per la viabilitat de la institució, és l’única solució possible.
El Consell Comarcal seguirà apostant pels ensenyaments artístics però d’una altra manera. Impulsarem el primer programa de beques per ensenyaments artístics per infants que, per raons socials i econòmiques, ara els és impossible accedir a aquests estudis. Ja sigui música, teatre, pintura, dansa o qualsevol especialitat artística. Tenim l’objectiu de despertar la vocació per la cultura de molts nens i joves de la comarca que ara es veuen privats d’accedir-hi. És una actualització de l’aposta pels ensenyaments artístics que es correspon amb la vocació d’utilitat pública que han de tenir les institucions: enlloc de concentrar aquesta aposta en un únic lloc de la comarca i en una única disciplina, l’obrim a tota la comarca i a totes les disciplines, prioritzant les famílies vulnerables.
Des del govern del Consell Comarcal de l’Anoia sabem que fer polítiques culturals i educatives fortes és la millor inversió per una societat crítica i formada i, amb aquest principi, ara creem el primer programa de beques per ensenyaments artístics de l’Anoia.
