Paraules entre vies

La setmana passada vam celebrar una nova edició de Sant Jordi, el dia de la rosa, del llibre i de retruc, de tot el que envolta al màgic món de la literatura. Sortosament, de llibres se’n publiquen i se’n venen durant la resta de l’any, però cal reconèixer que en cap altra ocasió es fa en un ambient tan festiu,  com el dia 23 d’abril. L’endemà, els indrets i els carrers on hi ha hagut instal·lades les parades de llibres, queden embolcallats per una atmosfera de ressaca literària. Hi ha fires i altres esdeveniments on els llibres també en són els protagonistes. No obstant això, cap és comparable amb la jornada del patró de Catalunya. D’uns anys ençà, els organitzadors i promotors d’aquesta diada cerquen fórmules que facin evolucionar la festa. Enguany, no només s’ha dinamitzat, sinó que també s’ha prolongat amb escaig. La col·laboració entre l’Institut de les Lletres Catalanes i els Ferrocarrils de la Generalitat va permetre de posar en marxa, i mai millor dit, el Tren Literari, una iniciativa en què diversos autors durant diversos dies van amenitzar els el viatge dels clients amb lectures i converses. Igualada també es va afegir a aquesta proposta. El “carrilet de les lletres” va sortir de l’estació el dissabte dia 26, a les 10.54 h. del matí, i va comptar amb la presència de na Laura Borràs, en representació de l’Institut de les Lletres Catalanes. El “conductor” anoienc de la tertúlia a bord va ser l’escrividor igualadí, Pep Elies, que va estar acompanyat pels altres escrividors locals entre els que vaig tenir el plaer de comptar-m’hi. Haig de dir que va ser una experiència curiosa, sorprenent (pels alguns dels viatgers que eren convidats a encetar una conversa) i sobre tot molt enriquidora. Entre les diverses anècdotes que es van produir al llarg del recorregut, en destaco dues. La primera té com a protagonista a una igualadina d’adopció, d’origen sud-americà, que va començar a parlar tímidament en català i que va acabar fent-ho amb tota fluïdesa, i a més, va manifestar que a partir d’ara començaria també a llegir en català.  La segona, la va protagonitzar una senyora resident a Barcelona, però nascuda als Hostalets de Pierola i amb familiars igualadins. Durant la xerrada que vam mantenir amb ella, vam parlar de referents de la literatura catalana i de què mai és tard per estudiar la nostra llengua, atès que havia anat a l’escola durant la postguerra, i que tot l’ensenyament l’havia fet en castellà. Al final del petit col·loqui, va dir tota emocionada que “aquella conversa li havia canviat la vida”, i que el primer que faria quan arribés a Barcelona seria anar a comprar un llibre escrit en català.  Aquest són només dos exemples de la gran quantitat d’estímuls i d’idees que es poden rebre i tenir durant un viatge en tren, la qual cosa fa que aquest mitjà de transport sigui considerat com a un lloc “molt literari”. Com el mateix Pep Elies va afegir després, l’origen de la seva novel·la Olor de Gas es troba precisament a l’interior d’un vagó. Durant el conegut com a “brindis de Sant Jordi” que va tenir lloc el dilluns dia 28 d’abril i que organitzen el Departament de Cultura, el Gremi de Llibreters i el Gremi d’Editors,  es van donar a conèixer les xifres del balanç de venda i lectura d’enguany. La quantitat de llibres venuts va ser d’1,6 milions d’exemplars , cosa que la situa un 5% per sobre de l’any anterior. Una altra dada significativa és que de tots ells un 54%van ser en català,  i un 45% en castellà. De tot plegat es transparenta que la literatura, en general, viu un gran moment d’auge. L’escriptura ha esdevingut l’art de moda i les publicacions es proliferen amb escreix. Arran d’aquest fet, l’escriptor Eduard Màrquez va manifestar que “caldria garbellar una mica abans d’emplenar amb llibres els mostradors”. Comentari que comparteixo totalment, ja que això provoca que obres ben escrites, però d’autors desconeguts, passin desapercebudes en quedar relegades al fons de la pila, on no hi mira gairebé ningú. Es diu que molts dels llibres que es compren per Sant Jordi acaben a la prestatgeria, sense haver sigut llegits. Ha quedat demostrat que les “paraules entre vies” d’aquest any, a part de fer més amè el viatge de les persones han servit també per despertar en moltes d’elles l’interès per la lectura. Cal doncs felicitar a aquesta idea,  i pensar en repetir-la l’any que ve. Eduard Creus