La pàgina web d’un ajuntament és avui una eina fonamental per acostar la gestió pública a la ciutadania. Més enllà de servir com a canal d’informació sobre serveis i activitats municipals, ha de garantir la transparència oferint accés clar i fàcil a dades com els pressupostos, contractes, sous de càrrecs electes i plens municipals.
L’Ajuntament d’Igualada disposa d’una pàgina web creada el 2014 sobre una plantilla WordPress que està clarament obsoleta. Qualsevol igualadí que hagi hagut d’utilitzar aquesta plataforma per fer algun tràmit sap que no és gens intuïtiva, i això fa que la web esdevingui una barrera més per a qualsevol ciutadà. Però el més greu de tot plegat és que, a nivell de transparència, també deixa molt que desitjar, ja que incompleix bastament la llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.
Un dels molts incompliments és que no difon la informació de manera constant i actualitzada. Per exemple, la informació relativa als organismes dependents o vinculats no s’actualitza des de 2016: en el consell rector del Consorci de gestió de l’Aeròdrom General Vives d’Igualada – Òdena hi consten Jordi Batalla, Àngels Chacón i Jordi Pont, que fa anys que ja no són regidors!
No obstant això, fa cinc anys que el govern va iniciar els tràmits per a una nova web municipal que sembla no arribar mai. L’any 2020, el consistori va contractar a dit per 15.300 € l’empresa igualadina Visual Online pel desenvolupament de l’arquitectura del nou web. Dos anys després, el 2022, es van destinar 17.000 € més a la conceptualització, disseny gràfic, elecció de plataforma i implementació, també adjudicats a la mateixa empresa i també a dit. Finalment, el 2024 es va pagar més de 2.000 € per l’allotjament i trasllat des de l’entorn de proves, també a càrrec de la mateixa empresa. Sembla ser que la criatura, després de cinc anys i prop de 35.000 € adjudicats a dit en tres contractes, potser està a punt de néixer.
És legítim preguntar-se: per què aquest projecte, amb un pressupost acumulat de gairebé 35.000 €, no ha donat encara cap fruit visible? Què ha passat per encallar-se i generar fins a tres contractes diferents, tots ells adjudicats a dit a la mateixa empresa, per un servei que aparentment forma part d’un mateix projecte global? El que sorprèn no és només la lentitud en l’execució, sinó també el mecanisme de contractació emprat.
En lloc d’optar per una licitació única i transparent, que hauria permès la concurrència d’altres empreses amb diferents propostes tècniques i econòmiques, s’ha dividit la despesa en contractes menors que s’han anat adjudicant gota a gota. Aquesta fragmentació, a més d’evitar el procediment ordinari de licitació, dificulta l’aplicació del principi de competència en la contractació pública, amb tot el que això implica en termes de transparència, eficiència i bon ús dels recursos públics.
Potser alguna altra empresa -amb més capacitat, experiència o solvència- hauria pogut executar el projecte en molt menys temps i amb millors resultats, a no ser que hagi estat la pròpia administració qui ho hagi retardat, causant el sobrecost de tot plegat.
Qualsevol professional del sector tecnològic et dirà que un projecte web ben planificat i ben gestionat es pot executar en un any, potser un any i mig. I aquí no parlem només de software, sinó d’un servei públic essencial: una eina que hauria de facilitar l’accés a la informació, la transparència i la participació en el govern de la ciutat. No pas un aparador estàtic, farragós i eternament a mig fer perquè els recursos de l’ajuntament van a pagar els vídeos d’Instagram que l’alcalde publica al seu perfil.
Tant de bo aquesta nova web arribi algun dia com una porta oberta a la ciutadania, clara, àgil i útil. No per posar-se medalles, sinó perquè la ciutadania ho necessita i perquè fer les coses bé, també en el món digital, hauria de ser l’estàndard d’una administració compromesa amb el servei públic. Ah, i perquè ho obliga la llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern.
