Segons un estudi de l’Observatori Digital Eixos per a les API de Catalunya, realitzat l’any 2023, només al voltant del 4% dels locals comercials poden obtenir la cèdula d’habitabilitat per convertir-se en habitatge.
En una notícia publicada a La Vanguardia el desembre del mateix any s’explicava que, perquè els locals buits es puguin convertir en una alternativa residencial, caldria modificar el Codi Tècnic de l’Edificació i, en molts casos, també la regulació urbanística local, ja que la normativa exigeix ventilació amb accés a un pati o a un espai obert, una condició que molts locals comercials no compleixen.
Just dos anys abans, el govern Castells va presentar una proposta al ple municipal per modificar el Pla General d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) amb l’objectiu de permetre l’ús residencial a les plantes baixes en zones d’ús plurifamiliar dins l’àmbit de sòl urbà. En aquell moment, la proposta va comptar amb els vots a favor de Junts per Igualada i, afortunadament, no va prosperar gràcies als vots en contra d’ERC, Igualada Som-hi i Poble Actiu. En el ple municipal d’octubre del 2025, l’alcalde va tornar a insistir que volia tirar endavant la proposta i que intentaria convèncer la resta de partits perquè així fos.
Espero que ERC i Poble Actiu no donin el braç a tòrcer, i que Jordi Cuadras no s’acabi empassant l’enèsim gripau que li suposa haver acceptat un sou per ser cap de l’oposició.
El sector immobiliari, cal recordar que un dels regidors de Junts per Igualada n’és membre, argumenta que la normativa és obsoleta i que s’hauria d’actualitzar. A l’article publicat a La Vanguardia, un empresari del sector defensava modificar la normativa perquè “més eficient que un pati és una bona ventilació mecànica”. A Igualada, un dels arguments esgrimits pel govern Castells és que aquesta mesura podria comportar la creació d’entre 1.200 i 2.000 nous habitatges en locals comercials que ara estan buits o tancats.
Per altra banda, ERC, Igualada Som-hi i Poble Actiu argumentaven que, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística, hi ha 1.150 habitatges buits a Igualada, i que la prioritat hauria de ser recuperar aquests pisos abans de buscar solucions en plantes baixes, on molts locals no compleixen els requisits tècnics. Sense un control estricte, es podrien acabar generant pisos petits on l’alçada mínima, la ventilació, la il·luminació natural o les sortides d’emergència són sovint insuficients per convertir-los en habitatges segurs i confortables. A més, convertir locals comercials en habitatges pot semblar una solució ràpida, però no afronta el veritable problema del moment: el preu. Pot abaratir costos als promotors sense garantir preus assequibles per als veïns i pot fomentar l’especulació permetent que alguns propietaris revaloritzin locals buits.
Però la proposta de Castells encara és més desorbitada, ja que desvirtua el planejament original del POUM, concebut per garantir la convivència entre usos comercials i residencials. Convertir locals en habitatges trenca aquest equilibri sense una visió global ni una anàlisi prèvia. En una ciutat com Igualada, on el comerç de proximitat es troba en retrocés, les plantes baixes haurien de servir per revitalitzar l’activitat econòmica, no per substituir-la i, en tot cas, seleccionar molt bé en quins barris es podria permetre convertir els baixos en espais habitacles.
Això demostra que a aquesta proposta no parteix d’un estudi seriós sobre quants locals estan realment buits, quants serien aptes per a ús residencial ni com afectaria això al conjunt de la ciutat. El mateix govern que diu voler reactivar el comerç als barris proposa ara eliminar locals comercials. Una contradicció evident amb les seves pròpies polítiques de dinamització econòmica.
Però el més important és que els igualadins no volem viure en baixos insalubres, sinó que volem una política d’habitatge real, planificada i amb recursos del pressupost municipal destinats a solucionar-ho de debò. I si al govern tant els agrada viure en baixos, que hi visquin ells.
