El juliol de 2023, Marc Castells va ser nomenat vicepresident de la Diputació de Barcelona amb un sou estratosfèric. Tot i ser l’escó comarcal de Junts, va trencar la disciplina de vot per donar suport a la socialista Lluïsa Moret, a canvi d’un acord amb el PSC que preveia inversions a l’Alt Penedès o a l’Anoia.
L’estiu passat, l’alcalde d’Igualada celebrava que els recursos a l’Anoia s’havien duplicat i que la comarca rebria molts milions d’euros al llarg del mandat. De fet, segons un article publicat la passada setmana al diari Ara, l’Anoia i l’Alt Penedès concentren el 40% de les subvencions discrecionals del 2024 que atorga a dit – és a dir, en funció de la voluntat política – l’organisme provincial, tot i que l’ordenança general estableix que aquestes ajudes només s’han de concedir en casos excepcionals o amb justificacions d’interès públic, social, econòmic o humanitari.
Tinc la sensació que a la ciutat li sembla bé que Marc Castells faci gala dels recursos de la Diputació de Barcelona i d’aquest discurs populista i emocional que el convergent defensa sobre que la seva obligació és defensar la ciutat i la comarca i que això està per davant dels partits. Però jo en faig una lectura oposada, ja que ens està dient que, si ell no hagués pactat amb el PSC a la Diputació, no hi hauria inversió a l’Anoia. De fet, la major part de les subvencions discrecionals del 2024 a l’Anoia han anat a municipis governats per Junts, que, tot i ser només el 30% del territori, han rebut el 82,3% dels ajuts. Igualada ha rebut 7,7 milions d’euros a dit, molt més del que reben altres capitals com Vic (0.9M€), Manresa (0.24M€) o Vilafranca del Penedès (1.22M€). Una institució pública com la Diputació de Barcelona no hauria de donar els recursos en funció de quins partits hi governin, sinó en funció de les necessitats del territori i sense criteris partidistes d’aquells que la governen. I encara menys, un polític hauria de treure pit d’aquesta mala praxi.
El pla d’actuació de mandat 2024-2027 de la Diputació de Barcelona diu que un dels reptes de l’ens és “garantir l’equitat territorial i intermunicipal a la demarcació de Barcelona des d’una redistribució equitativa d’inversions, recursos i serveis que tingui cura dels municipis de menor renda, més petits i amb més necessitats de promoció i resiliència”.
La justificació de Marc Castells dels acords amb el PSC com a motiu per assegurar inversions específiques contradiu el principi d’una redistribució equitativa que defensa la Diputació en el seu pla d’actuació. Els diners de la Diputació han d’anar on siguin necessaris i no pas a on digui Marc Castells, que acaba sent on exerceix d’alcalde i d’on pot penjar-se medalles per les inversions. Això podria ser fins i tot un abús de poder respecte als municipis de la demarcació on no governen els partits del pacte.
A més a més, el mateix document de la Diputació cita com a missió el valor del bon govern que “L’equip de govern es compromet a ser rigorós en la gestió i a aplicar criteris d’integritat, optimització i sostenibilitat tant de la despesa com dels serveis que ofereix als governs locals”, però en canvi no compleixen amb la transparència en la gestió dels recursos quan aquests es distribueixen en funció d’un pacte de govern i de repartiment de càrrecs i no segons criteris tècnics d’equitat territorial. Una nova irregularitat en els propòsits d’aquesta institució. Una institució on els seus membres no són escollits directament pel poble, tot i tractar temes transcendents tant en la vertebració del país com en la vida quotidiana de la població, on els polítics es fixen ells mateixos sous estratosfèrics i que serveix com a cementiri d’elefants o empresa de col·locació dels membres del partit sense càrrec.
Jo, com a igualadí, no només sento vergonya aliena sinó que també indignació quan sento l’alcalde de la meva ciutat treure pit perquè fa tripijocs amb el diner públic de tots els catalans en una institució corcada i opaca com la Diputació i em pregunto si això podria ser considerat com a prevaricació o simplement és l’enèsima fatxenderia de Marc Castells pagada amb diner públic de tots.
