14.5 C
Igualada
Dimarts, abril 13, 2021

Notes teatreals: La ràbia en art

Núria Cañamares

 

El boca-orella n’anava ple. Va fer soroll al Temporada Alta i al Festival TNT de Terrassa i ha rebut diversos premis pel seu potencial innovador. El títol ‘Rebota rebota y en tu cara explota’ i la imatge promocional (un ou esclafat a la cara de l’actriu) reforçaven el caràcter de la peça, que es prometia –si més no– reivindicativa i singular.

No va decebre expectatives. D’una banda, per l’impacte, a la recerca constant d’imatges frapants que juguen amb elements com l’angúnia, la incomoditat o la repetició per situar l’espectador en una posició activa. Queda clar –com es recorda humorísticament– que no es tracta d’un espectacle participatiu, però el públic no rau passiu a la butaca, li toca entomar la plantofada i posicionar-se íntimament davant l’allau de denúncia que etziben amb fermesa els cocreadors de l’espectacle Agnés Mateus i Quim Tarrida.

El bagatge performàtic d’ella i d’art conceptual d’ell dibuixen estampes difícils de suportar perfilades amb un encertadíssim treball de llum i so. I a la forma s’hi suma un fons, un contingut tan esmolat com els ganivets que, un a un, ben afilats, voleiaran fins a clavar-se al cop sec. Aquesta és només una de les fórmules amb què bullen de ràbia contra la violència de gènere, la xacra social que els ha mogut a trepitjar escenaris. Una xacra que veuen plasmada de moltes maneres: en la ficció audiovisual, en l’autoritarisme, en l’insult o en l’acudit simplicista que fins ara es tolerava sense qüestionar el verí de l’escopinada. I que, quan explota, el 016 cau també derrotat. Tenim un problema enormement seriós.
Còmica, propera, energètica, gran en el monòleg (i brillant com a ventríloqua), Mateus fa una exhibició interpretativa de nivell passant per molts registres i situacions –algunes de ben surrealistes– que condueixen el públic per aquest espinós recorregut tan necessàriament imprescindible per poder canviar alguna cosa. El contrast emocional que aconsegueixen en la gairebé hora i mitja de funció és admirable. De la música disco a Vivaldi, de fer saltar espurnes (literalment) al recolliment interior, de la disbauxa trencant la quarta paret a la poesia més sentida.

Mateus canta, balla, sua, crida…. i deixa de respirar. També deixa de respirar. Per les 492 persones assassinades entre 2015 i 2019, registrades amb nom i edat. Algunes sense identitat. Però comptabilitzades. Perquè totes importen i no les volen oblidar.
Un espectacle punyent, que penetra, però que troba els canals per fer-se digerible sense banalitzar la qüestió. No és tasca senzilla i ho aconsegueixen amb discurs i art.

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

Sant Martí de Tous aconsegueix la distinció de Vila Florida

Sant Martí de Tous s’ha adherit al projecte Viles Florides promogut per la Confederació d’Horticultura Ornamental de Catalunya (CHOC) i que distingeix els municipis...

La gimnàstica per a gent gran a través de Canal Taronja segueix fins a l’estiu

L’Ajuntament d’Igualada, conjuntament amb el Consell Comarcal de l’Anoia, segueixen oferint a través de Canal Taronja dues sessions setmanals de gimnàstica que permeten fer...

Cribratge massiu per detectar positius al Campus Igualada-UdL

El Departament de Salut i els campus de Vic i Manresa de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), el campus...

Igualada incorpora 8 noves audio-descripcions de punts turístics

L’Adoberia Bella, l’Ateneu Igualadí, el Gasogen de Cal Pasqual, el Cementiri Nou d’Enric Miralles, el Casino Foment, Cal Boyer, Cal Font i l’Anella Verda...

Es liciten les obres de millora de la xarxa d’aigua de Sant Genís

L’Ajuntament de Jorba ha iniciat el procediment de licitació de les obres de millora de la xarxa d’abastament d’aigua de Sant Genís. L’objectiu d’aquesta...
Compartir