16.2 C
Igualada
Diumenge, octubre 17, 2021

Notes teatreals: La ràbia en art

Núria Cañamares

 

El boca-orella n’anava ple. Va fer soroll al Temporada Alta i al Festival TNT de Terrassa i ha rebut diversos premis pel seu potencial innovador. El títol ‘Rebota rebota y en tu cara explota’ i la imatge promocional (un ou esclafat a la cara de l’actriu) reforçaven el caràcter de la peça, que es prometia –si més no– reivindicativa i singular.

No va decebre expectatives. D’una banda, per l’impacte, a la recerca constant d’imatges frapants que juguen amb elements com l’angúnia, la incomoditat o la repetició per situar l’espectador en una posició activa. Queda clar –com es recorda humorísticament– que no es tracta d’un espectacle participatiu, però el públic no rau passiu a la butaca, li toca entomar la plantofada i posicionar-se íntimament davant l’allau de denúncia que etziben amb fermesa els cocreadors de l’espectacle Agnés Mateus i Quim Tarrida.

El bagatge performàtic d’ella i d’art conceptual d’ell dibuixen estampes difícils de suportar perfilades amb un encertadíssim treball de llum i so. I a la forma s’hi suma un fons, un contingut tan esmolat com els ganivets que, un a un, ben afilats, voleiaran fins a clavar-se al cop sec. Aquesta és només una de les fórmules amb què bullen de ràbia contra la violència de gènere, la xacra social que els ha mogut a trepitjar escenaris. Una xacra que veuen plasmada de moltes maneres: en la ficció audiovisual, en l’autoritarisme, en l’insult o en l’acudit simplicista que fins ara es tolerava sense qüestionar el verí de l’escopinada. I que, quan explota, el 016 cau també derrotat. Tenim un problema enormement seriós.
Còmica, propera, energètica, gran en el monòleg (i brillant com a ventríloqua), Mateus fa una exhibició interpretativa de nivell passant per molts registres i situacions –algunes de ben surrealistes– que condueixen el públic per aquest espinós recorregut tan necessàriament imprescindible per poder canviar alguna cosa. El contrast emocional que aconsegueixen en la gairebé hora i mitja de funció és admirable. De la música disco a Vivaldi, de fer saltar espurnes (literalment) al recolliment interior, de la disbauxa trencant la quarta paret a la poesia més sentida.

Mateus canta, balla, sua, crida…. i deixa de respirar. També deixa de respirar. Per les 492 persones assassinades entre 2015 i 2019, registrades amb nom i edat. Algunes sense identitat. Però comptabilitzades. Perquè totes importen i no les volen oblidar.
Un espectacle punyent, que penetra, però que troba els canals per fer-se digerible sense banalitzar la qüestió. No és tasca senzilla i ho aconsegueixen amb discurs i art.

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

Ja es pot visitar l’exposició de fotografies del Concurs de l’EBF

Setanta participants i gairebé dues-centes obres van presentar-se al Concurs de Fotografia convocat per l’Ajuntament d’Igualada i l’Agrupació Fotogràfica d’Igualada coincidint amb la 25a...

Òmnium Anoia convida a fer una immersió en la cultura japonesa

Dins el cicle “Lectures Universals”, Òmnium Anoia ha organitzat un acte per donar a conèixer la literatura japonesa a través de Yukio Mishima, l’autor...

Han començat les obres de remodelació de la plaça de la Unió

Durant els darrers dies han començat les obres de remodelació de la Plaça de la Unió de Vistalegre de Santa Margarida de Montbui. Els...

Marc Solsona (Junts): “A Jorba no ens fa falta més sòl industrial”

El portaveu de Junts a Jorba, Marc Solsona, ha explicat en una entrevista la posició contrària de la seva formació davant la consulta del...

Iniciativa del Consell Comarcal per evitar l’aïllament de la gent gran

El Consell Comarcal de l’Anoia, amb el suport de Diputació de Barcelona i els ajuntaments adherits, han posat en marxa el projecte Anoia Vellesa...
Compartir