Pau Aymerich Montrabeta
En els darrers anys, el moviment per a reconèixer l’escola pública i reclamar-la com a model necessari per a un país just i sense desigualtats ha crescut notablement a Catalunya, i per sort, Igualada no se n’ha escapat. En aquest context, el pas de les escoles de l’Ateneu Igualadí a la xarxa de centres públics podria ser una realitat el pròxim curs 2020-2021. Per tant, la llavor sembrada ja fa més de 2 anys per les AMPAs de les 5 escoles públiques continua donant fruit. Unides amb cap altre objectiu que compartir realitats, idees i esforços per a millorar la ciutat que albirem més justa, diversa i inclusiva. I pensant-la des d’una visió global i no cadascú des de la seva escola com si es tractés d’una empresa que ha de ser millor que la competència. Un canvi de paradigma que era necessari, però que s’ha d’agrair, especialment per les hores de feina i maldecaps que els ha comportat.
Així doncs, seguint aquesta dinàmica, fa un any la CUP Igualada (actualment dins de Poble Actiu) ja va presentar un diagnòstic de la situació de la ciutat, i quines eren les accions més necessàries a curt termini per a disposar d’un sistema més equitatiu i accessible per a tothom. En aquest sentit, es va posar sobre paper la necessitat de disposar d’una escola pública al centre de la ciutat, ja que la majoria es troben en zones perifèriques i això dificulta l’accés a centres públics a alguns barris de la ciutat. Així mateix, durant la primera meitat d’aquest any el departament d’Educació ja va informar de la voluntat de treballar per incloure centres concertats en situacions complicades a la xarxa pública. I des de llavors que ERC Igualada també es va afegir a demanar un nou centre públic, sempre que fos de traspàs d’un concertat. Altres, s’hi han afegit més tard buscant protagonisme, però bé, això ja no cal entrar a valorar-ho. Tanmateix, aquesta opció reclamava que un centre concertat fes la demanda, i per tant això estava en mans dels 9 centres concertats de la ciutat.
És en aquest context on a finals del curs escolar passat vam saber que l’Ateneu estava considerant aquesta opció a causa de problemes financers de l’escola, i bàsicament amb la voluntat d’assegurar que seguís al servei de la ciutat les pròximes dècades. L’Ateneu, com algunes altres escoles concertades van sorgir en un moment polític complicat, just després de la transició, on algunes famílies volien assegurar una escolarització laica, catalana i moderna. Tanmateix, aquest context ja va canviar fa força anys, tot i que és ben comú sentir persones dient “és que ara la pública ja és igual de bona que la concertada”. Però si ens posem a analitzar la necessitat actual de l’existència d’escoles finançades amb diner públic però on un privat pot lucrar-se’n, no hi ha cap raó que justifiqui encara l’existència d’aquestes. I menys quan aquestes escoles no asseguren el lliure accés a l’educació, ja que cal pagar quotes mensuals molt importants per a poder-hi accedir.
En el cas de l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera, en la meva opinió, el problema s’agreuja si vol seguir fent honor al seu nom. Què hi pot haver més obrer actualment que un servei públic? Què pensarien els fundadors de l’any 1863 de veure com ara els infants més desafavorits econòmicament no hi van perquè no poden pagar les quotes? És per això, que cal honrar i agrair el pas endavant de la junta actual, i en especial de la Mireia Claret, presidenta de l’entitat, sent de les primeres escoles concertades a demanar el traspàs a la xarxa pública. Ara és el moment, i penso que per dos motius prou importants. D’una banda, per ajudar a la ciutat a disposar d’una millor xarxa d’escola pública, més ben distribuïda i amb major oferta de places. D’altra banda, per assegurar que l’edifici noucentista de les escoles de l’Ateneu, que l’any vinent farà 100 anys, segueixi oferint aquell servei pel qual fou construït, segurament amb molt esforç per part dels socis de principis del segle XX. Així doncs, ara només falta que les paraules i el decret del conseller Bargalló siguin plenament efectius, i entenguin la rellevància d’aquest pas en una de les ciutats mitjanes amb menys oferta d’escola pública de Catalunya. Benvinguda escola pública de l’Ateneu!
