Noemí Trucharte, alcaldessa de Vilanova: “No ens quedarem amb els braços creuats amb el que ha passat a la residència”

428

Jordi Puiggròs

L’advocada Noemí Trucharte ha pogut gaudir poc temps del pacte d’estabilitat municipal que ha aconseguit fa poques setmanes, finalment, després de molt temps -anys- intentant trobar un clima definitiu de tranquil·litat en un consistori que era una olla de grills. Ha passat ja a la història el clima desagradable que es vivia políticament a Vilanova del Camí, i això és ara, certament, aigua de maig quan al municipi li toca viure un tràngol que no hagués volgut mai ningú. Exponent del PSC comarcal, pràcticament no hi ha ningú avui a Vilanova que no valori l’esforç d’una alcaldessa que ha arribat a publicar a les xarxes el seu número de mòbil particular per a qui necessités parlar-hi. No ho fa tothom.

Trucharte intenta definir els últims dies així: “Ho hem intentat portar de la forma més responsable possible. Hem informat, juntament amb els altres alcaldes de la Conca, de les mesures que s’anaven prenent. En general, els vilanovins i les vilanovines han fet un cas estricte de les recomanacions que s’han anat donant, llevat d’alguns casos que han acabat sancionant-se per part de la Policia. Hem hagut d’anar fent front a les situacions que ens anaven arribant, algunes completament noves, però haig de dir que el fet de treballar conjuntament amb els municipis ho ha fet tot més fàcil”.

L’alcaldessa explica que gestionar una crisi així en una ciutat petita que passa dels deu mil habitants no és fàcil, però sort de la ràpida mobilització de tots els treballadors de l’Ajuntament. “Des del primer dia tots els treballadors de l’Ajuntament es van reorganitzar. Es van fer uns serveis mínims, bàsicament telefònics, a les oficines d’atenció a la ciutadania i amb el reforç de la policia local, i la majoria del personal ha fet teletreball des de casa, en la mesura del possible, alguns fent en ocasions feines diferents de les que estaven fent. L’empresa Fomento de Contrucciones y Contratas ens va fer la neteja dels carrers, ja que és la que habitualment ens fa els treballs de desinfecció, també amb la Brigada Municipal, els Agents Forestals i una empresa que es va oferir voluntària. Ha estat més fàcil així poder arribar a tots els carrers”.

Compte, que la situació econòmica de Vilanova no és per llençar floretes. Ans al contrari. Amb la veïna Montbui, ocupa dels primers llocs del rànquing en desocupació de Catalunya. “Sí, és un assumpte que ens preocupa, i des de la primera setmana ja ens estem dedicant també a això. Tenim molt presents els pressupostos que vam aprovar fa poc. Les diferents regidories estan valorant quina i quanta part de les diferents partides es podran destinar a tot el relacionat amb les conseqüències de la pandèmia. És evident que hi haurà ajudes i accions de la Generalitat i de l’Estat, però l’Ajuntament també hi serà amb tot allò que tingui a veure amb els serveis socials. Treballarem amb la màxima responsabilitat de manera que cap veí es vegi afectat per aquesta situació”, diu convençuda Trucharte.

Un dels punts negres d’aquest malson de la Covid-19 ha estat precisament a Vilanova. La residència ubicada al barri de la Pau, coneguda abans amb el nom d’Amma i ara d’Amavir, sota direcció d’una empresa amb seu a Madrid, és de les que té les pitjors dades de mortalitat del país. Aquest tema preocupa l’alcaldessa, però diria que hi ha un punt d’indignació, i no és per menys. “La situació a la residència Amavir és molt, molt greu. El dimarts al migdia ja hi havia 31 morts. Hi ha un focus biològic molt important i aquest extrem va provocar que demanéssim ajut a la Generalitat. La Dra. Garrido del CAP Igualada Nord ens va comunicar aquest focus el dia 3 d’abril, però és que fins aquell dia, teníem comunicació diària amb la residència i ens explicaven que la situació era dins de la normalitat. Des de l’Ajuntament ens vam alarmar quan es va passar de la primera mort, el 16 de març, a una quinzena en la mateixa setmana. Tot i així, des de la residència ens deien que estava tot controlat. Els hem fet arribar molts Equips de Protecció Individual, així com 150 tests ràpids. Sorpresa nostra quan demanem a la Generalitat la desinfecció del centre, i la residència declina l’oferiment a la pròpia Generalitat, dient que ho farà al cap de dos dies la seva pròpia empresa de neteja… Es van perdre 48 hores. Estem parlant de persones i li puc assegurar que l’Ajuntament no es quedarà de braços creuats. Volem saber si hi hagut una mala gestió en aquest cas”.