Aquest any ha nascut a Igualada l’entitat l’Olla Expressa, dedicada a la producció de musicals perquè els joves coneguin de primer mà què significa l’elaboració d’una obra teatral. L’Olla Expressa ha nascut d’una part de l’equip que havia fet musicals dins de la Coral Gatzara des del 2013 i es dedica a produir musicals de manera intensiva amb participants de franges d’edat diferents cada any. Sota la direcció artística de Pep Farrés, avui a la tarda estrenen l’obra d’enguany, una adaptació de “La granja animal”, de George Orwell, que interpretaran a la Bastida.
Com va néixer el projecte?
Va néixer fa quatre anys, quan vam fer realitat amb la Coral Gatzara la idea de fer un musical en vuit dies. Una experiència completa en què els nens i nenes construïssin els decorats, fessin la part teatral, assagessin les músiques i es fessin també el vestuari. Això va ser el 2013, i al tercer any vam fer un gran pas que era encarregar una música a mida i escriure nosaltres un text també a mida. L’únic problema que hi havia és que cada any s’apuntaven unes dues-centes persones i havíem de triar per sorteig. Al final la coral va decidir deixar de fer aquesta activitat.
Llavors vau agafar el relleu…
Sí, hi havia un nucli de gent que seguíem tenint ganes de fer-ho i vam decidir crear una entitat, l’Olla Expressa. El nom de l’entitat és la comparació de com si posessis una olla a pressió amb molts ingredients i amb poc temps es cuina un plat.
Per quin motiu trieu aquesta fórmula d’elaboració intensiva?
Primer perquè és una manera d’ocupar aquesta franja d’estiu que normalment queda buida, on hi ha poca oferta de casals d’estiu i activitats esportives i els nens/es encara estan a casa. És una oportunitat de poder crear un musical d’una manera intensiva i que els nens/ es coneguin tots els aspectes del món de l’espectacle i tot el que comporta crear una obra.
Com es gestionen vuit dies intensius d’assajos amb un grup de joves?
La veritat és que he quedat sorprès. Un dels canvis respecte a quan ho fèiem amb la Coral Gatzara és que no abastem una franja d’edat molt gran. Abans fèiem dels 7 als 17 anys, i aleshores passava que teníem moltes inscripcions. La idea que va sortir és d’acotar la franja d’edat i anar-la canviant anualment. Hem decidit començar amb joves perquè teníem sobre la taula aquest projecte de “La granja animal” i vam pensar que pels temes que tracta i per la situació actual sociopolitica mundial era molt adient, i sobretot molt adient que ho fessin els joves.
Per què vau triar fer un musical?
Doncs vam triar fer un musical perquè és un gènere musical que ens permet incorporar la part de música, la part de teatre i la part de coreografia. I evidentment, com en la resta de gèneres teatrals, també l’escenografia i el vestuari.
Com és que vau decidir traslladar-vos a la Bastida?
Bé, és un altre canvi que ja veurem si el continuem o canviem a la fórmula de fer-ho com els altres anys, que era assajar en un centre cívic i desembarcàvem a l’Ateneu dos dies abans de l’estrena. Això en part és bo perquè l’Ateneu és un teatre que està molt ben equipat i et permet arribar allà i fer servir tota la tècnica del teatre. Però per altra banda dediques pràcticament un dia a desembarcar allà i a adequar-te a l’espai. Aleshores el plantejament d’estar aquí a la Bastida és fer-ho en un espai on poder assajar l’obra els vuit dies i després representar-la aquí mateix. Això té algunes desavantatges com que aquí no hi cap tanta gent com a l’Ateneu o que has d’equipar tot l’espai per convertir-lo en un espai teatral.
Quant temps es triga a preparar una obra així?
És pràcticament un any, uns nou mesos. Ara quan acabem les representacions, a finals d’any o al gener començarem amb el projecte de l’any que ve. Poder-ho preparar en vuit dies significa que has dedicat molts mesos a pensar-ho.
Com coordineu els diferents perfils dels nens/es?
Una mica ja està pensat perquè hi hagi un espai per a tothom, i l’avantatge d’escriure l’obra a mida és que ja ho pensem perquè tot es pugui crear amb tallers. La part plàstica d’aquest any, per exemple, són unes màscares i uns capgrossos que permet que cada nen/a s’hagi construït el seu. La part teatral són escenes molt curtes amb diàlegs molt curts, que els hi pots dir al matí i a la tarda ja s’ho porten après.
Heu trobat molta implicació dels joves?
Sí, hem trobat molta implicació de tots els joves, però tot també ja està pensat perquè es creï a partir de tallers. El que fem és que creiem quatre grups i anem rotant per aquests quatre tallers.
Econòmicament com es gestiona l’entitat?
S’autogestiona bastant. Els nens i nenes paguen unes quotes per participar en aquest taller i també rebem els ingressos de les entrades que cobrem els dies que actuem. A part, també rebem una petita subvenció de l’Ajuntament d’Igualada.
Es viuen molts nervis, a escasses hores d’estrenar el musical?
Sí, és una olla a pressió en què hi anem posant ingredients i l’últim dia l’obrim. Per tant, no l’hem obert i encara ens queden unes hores de cocció en les que podem fer molta feina. Tants dies i hores junts donen per molt.
Heu viscut alguna anècdota divertida?
Vuit dies preparant l’obra, vuit hores al dia, acaben sent moltes hores i molts moments compartits. La cosa més nova i curiosa és que en ser només joves, ens hem trobat en què ja s’han fet ells el seu grup de WhatsApp i queden. Ahir van anar tots a enganxar cartells per la ciutat per promocionar l’obra. Vull dir que també a nivell de sociabilització i de relacions entre ells és brutal i això ens ha agradat molt. És com si estiguessin de colònies però l’únic que van a menjar i a dormir a casa.
