Li va tocar ser president de Fira d’Igualada gairebé a tocar de la pandèmia de covid-19. No ha tingut massa temps, doncs, de poder mantenir el pols de l’entitat com succeïa en una època normal. La delicada situació social i econòmica, plena de restriccions, han estat un obstacle durant gairebé dos anys. Ara, en ocasió de la FiraAnoia 2022, les coses són diferents.
Una fira sense restriccions, a la fi. Ja es va veure amb Automercat que les coses sembla que tornen a la normalitat, també en l’àmbit firal…
Sí, dona una certa tranquil·litat a l’hora d’organitzar les coses. Els dos anys anteriors hi havia moltes restriccions, tot va ser molt complex, ja pel simple fet de plantejar fer una fira en plena pandèmia. Una fira vol dir expositors i visitants, i per tant, no era senzill a nivell social organitzar un esdeveniment d’aquest tipus. Ha estat molt important el suport de l’Ajuntament, i també una bona planificació de l’equip de Fira per poder complir tota la normativa i poder fer que els visitants i expositors es sentissin còmodes en un ambient de pandèmia. Tot estava ben delimitat amb control d’aforament. Va ser un encert, segons la valoració d’expositors i visitants. Va servir també per donar oxigen a empreses que portaven mesos tancades.
Aquest any esperem que la normalitat s’imposi, tot i que encara estem en pandèmia. Voluntàriament qui vulgui pot anar amb mascareta, això crec que quedarà per molt temps. El que no hi haurà és limitació de l’aforament i les restriccions que hi havia, que feien una mica més feixuga la fira.
Com us heu plantejat la recuperació de la normalitat. Hi ha certa por en els canvis que s’han produït?
Hi ha ganes de tornar. Sobretot parlo de les activitats que acompanyen sempre la Fira. L’any 2020 no es van poder fer hereus i pubilles, quelcom que s’havia fet sempre! Vulguis o no, això fa perdre l’essència del que és la fira multisectorial. El fet que hi hagués la finestra d’oportunitat de fer la fira al setembre i no el juny, com estava previst el 2020, ens hem trobat que el setembre hi ha com una tradició no escrita, que està en el teixit social de la ciutat i la comarca. Tothom relaciona el setembre amb la FirAnoia o la fira multisectorial, que tornes de vacances, comencen els col·legis i arriba la Fira, com si fos un esquema mental, temporal, cronològic, que tenim tots.
A l’hora d’organitzar la fira d’aquest any, vam creure millor aprofitar aquesta suma, aquesta punt de trobada de molts sectors, perquè no només hi ha indústria, comerç i serveis, sinó que també hi ha artesania, entitats, antiguitats i automoció… Tot això en un cap de setmana, engresca a qualsevol que estigui a Fira. L’equip tècnic i la junta hi han posat moltes ganes, molta il·lusió. Esperem que el temps ens respecti!
Reprenent el què deies, això significa que tenim Fira al setembre per anys?
Crec que en principi sí. Hem vist que hi ha pros i contres de fer al juny o fer la fira al setembre. Va estar bé i encertat fer la prova. En el mandat del president Joan Domènech es volien provar coses diferents. Potser en aquell moment alguns expositors tenien un cert interès a que la fira fos més pel juny mirant les possibilitats del seu calendari. Però hem vist que hi ha una tradició al setembre… Ho dic en base a les opinions tretes de les valoracions que fem a expositors i visitants. Està clar que mai no plou a gust de tothom, però pensem que és una bona data per també el calendari d’activitats que es fan a Igualada. És cert també que per a la majoria de la gent és la Fira de Setembre, però en el seu moment va ser un encert dir-li FirAnoia, perquè també fem comarca.
Has dit que hi ha moltes ganes per part dels expositors, però diuen que la pandèmia ha comportat també molts canvis. L’economia no està per llençar coets, amb una inflació galopant…
Sí, però quan més et moguis, millor. Quants més contactes facis, millor. Quan parlem amb els expositors, molts ens diuen que “a mi em va molt bé la fira, perquè concentro en uns pocs dies unes relacions amb clients i potencials clients, i posteriorment tinc tota una agenda de visites en setmanes o mesos… La fira és un aparador de promoció i de dinamització de la teva empresa o negoci que d’una altra manera, no el tindries. Hi ha altres fórmules, però, en aquesta donem oportunitats a empreses d’aquí, i està demostrat que funciona.
Els mercats i fires són una fórmula molt antiga, que forma part de la nostra societat i la nostra cultura, de la nostra manera de relacionar-nos, de fer compravenda, i això sempre té plena actualitat. Dic això sense oblidar que és evident que el sector de fires està evolucionant, interactuant moltes amb molts més elements, com les xarxes socials… Però continua havent-hi aquesta necessitat d’ensenyar quin producte i quins serveis estàs oferint en el teu territori. Per tant, la fira multisectorial com la que plantegem a FirAnoia té tot el sentit del món per una necessitat de les empreses i també dels visitants. I si coneixem les últimes novetats de coses que potser no he pensat? O potser em ve una idea de què vull fer a casa, o descobreixo promocions interessants. A la fira hi haurà ofertes d’instal·ladors d’energies renovables… O potser t’acabes comprant un cotxe perquè has vist que hi ha un model que encaixa molt bé amb el teu dia a dia… La fira és això.
Fa uns dies, un veí em deia que recordava que havia comprat, fa molts anys, un tractor a la fira, i m’ho deia content. A més, el venedor de l’empresa de tractors va exposar el tractor venut i va fer posar el nom del comprador en un rètol. Després l’aturaven i tothom sabia que s’havia comprat un tractor… que no es compra cada any, eh… El meu veí ho recordava amb nostàlgia i amb alegria… Tots tenim un record de fira, siguem petits, més grans, perquè és un esdeveniment. És un certamen, doncs, que fa moure la ciutat i que la gent el viu.
Quines són les novetats d’aquest any?
L’any passat vam provar de concentrar les activitats en un espai, que era l’Espai Servisimó, i aquest any farem un altre espai, que és l’Espai Iguana, que també hi haurà activitats, com un repte de Crossfit i el Festival Electra, per exemple. Després també hi ha el Tasta’m, per promoure el sector vinícola, que farem dintre de l’Escorxador, una manera de conèixer la seva història amb Anoia Patrimoni, i després fem un maridatge amb col·laboració amb la DO Catalunya, amb Bohigas i Pla de Morei. Hi haurà música en viu. És una prova que fem en aquesta edició, a veure què passa. Serà interessant.
També hem fet unes zones que hem anomenat de descans o “chill-out”, temàtiques, en les quals els expositors i visitants també poden interactuar.
Aquestes serien les novetats. Després tenim activitats ja clàssiques, com el torneig d’escacs, i la Fira Mercat d’Antiguitats, que farem coincidir el diumenge… Atrau un públic diferent que fa que hi hagi un dinamisme especial.
El Tasta’m pot acabar essent una fira a part, com ja va passar amb el TastAnoia?
El Tasta’m no deixa de ser una evolució del TastAnoia. Esdeveniments com aquell no s’han pogut fer per la pandèmia. I nosaltres, com a fira, hem d’estar constantment en moviment, en el sentit que estem escoltant el sector per les necessitats i oportunitats que poden sortir. Aquesta és una prova que fem, i després valorarem quina evolució pot tenir. Fira d’Igualada, al final, és el resultat de d’escoltar molts dels actors que formen part d’Igualada i comarca. De recollir que pot ser necessari al nostre territori i que pot ser una oportunitat. És molt difícil fer una fira, i el que necessites és plantejar projectes de fira que sumin, que la gent pugui aportar, pugui donar suport i pugui fer-ho possible…
Costarà més ara, fer fires, després de tot el que passat?
Replantejar coses és un exercici saludable, que tota organització i institució ha de fer constantment. Durant la pandèmia hem fet un pla estratègic i ens hem marcat uns objectius. Primer, el que fem és escoltar el sector. Hi ha sectors que durant la covid s’han transformat, han evolucionat, es relacionen de manera diferent i els plantejaments, i això passa sobretot amb fires professionals internacionals, se simplifiquen… Això ho porta la mateixa dinàmica del sector.
Hem d’estar atents a això i hem de veure quines oportunitats tenim i quines finestres d’oportunitats se’ns obren, en benefici del territori. Si hi ha un sector que té una necessitat i que aquesta aporta un benefici al territori, i els recursos, els suports que hi ha en aquests plantejaments, són positius, doncs els tirarem endavant. Si no és així, haurem de prendre decisions… El sector de fira és viu.
