L’actriu igualadina Lloll Bertran i Manel Barceló es desdoblen en tots els personatges a l’obra Tot fent Pigmalió, que es representarà el diumenge 19 de maig, a les 6 de la tarda, al Teatre Municipal Ateneu. Marc Rosich i Jordi Andújar dirigeixen aquest espectacle, a partir de la traducció que va fer Joan Oliver de l’obra de Bernard Shaw. L’espai sonor i musical és de Marc Sambola.
Les entrades tenen un preu de 22, 20 i 17 € amb els seus descomptes habituals i es poden adquirir per internet a www.teatremunicipalateneu.cat. o al Punt de difusió cultural d’Igualada i des d’una hora abans el mateix dia de la funció a la taquilla del teatre. Durant aquesta setmana, els joves fins a 25 anys poden comprar les entrades a cinc euros.
Fa més de vint-i-cinc anys la Lloll Bertran ja va interpretar la florista de Shaw, en un muntatge de Dagoll Dagom. Ara, en aquest clàssic contemporani que els apassiona tant, l’acompanya Manel Barceló, com a professor. Amb ell desgranen les picabaralles dialèctiques dels dos personatges, en un estira-i-arronsa còmic.
En la versió de Joan Oliver, el Londres de principis de segle XX passa a ser la Barcelona dels anys cinquanta, Eliza Doolitle es converteix en Roseta Fernandes i Higgins, en el professor Jordana, qui accepta el repte d’esborrar l’accent xava de la florista i fer-la passar per gran dama entre la societat burgesa. Per homenatjar algunes de les cançons més famoses del musical, la nostra Roseta i el nostre Jordana també han volgut fer un viatge especial i han anat a enfonsar-se en la infinitat de versions que se n’han fet en català, des de la icònica Núria Feliu, fins al radiofònic Salvador Escamilla.
Hi ha personatges que queden gravats en la memòria. I la Lloll va quedar marcada pel primer cop que va veure Audrey Hepburn a My Fair Lady. Les cançons inoblidables, el guió a partir de Bernard Shaw, aquella gran pamela que portava a l’escena de les carreres d’Ascot… però sobretot el pols tens i constant entre la florista Eliza i el professor Higgins. A Tot fent Pigmalió rememoren les grans escenes de text de la parella protagonista fent servir la sucosa i ocorrent traducció al català de Joan Oliver, a més de les seves cançons favorites del musical.
L’espectacle és una carta d’amor a la professió d’actor, però sobretot, en aquests moments tan crítics per a la llengua, és també un homenatge a la riquesa de registres del català.
