L’oposició d’Igualada -bé, quasi tota, menys el PP- ha fet aquesta setmana una roda de premsa per intentar, sabent d’antuvi que no tindrà massa èxit, que l’alcalde Marc Castells faci via en la municipalització del servei d’aigua. Les xifres d’una auditoria de la Diputació de Barcelona a l’empresa Aigua de Rigat no deixen lloc a massa dubtes: si es vol el divorci, es pot fer, perquè la “broma” no sortiria gaire cara, uns 4,5 milions d’euros a repartir entre Igualada, Vilanova i la Pobla. Si volen, clar.
Això de l’Aigua de Rigat és d’embolica que fa fort, però no d’ara, de sempre. No vindrem ara a descobrir la sopa d’all, perque la història és llarga i sàvia. Que les coses es feien “d’aquella manera” ja se sabia. Que possiblement “hi havia coses que convenia tenir amagades”, també. Algun dia se sabran. Mentrestant, en sabem d’altres com que tres regidors de Castells cobren una morterada de calés per asseure’s a una reunió de l’empresa uns quants cops a l’any, se suposa per dir que “sí” a tot. Diner fàcil que ves a saber on va a parar… que es paga ara, i es pagava abans, no ho oblidem. Sempre hi ha hagut regidors a Aigua de Rigat, perquè l’Ajuntament és amo d’un 32% de l’empresa… Que ningú no s’amagui sota la cadira, ara.
És cert, però, que és lleig ser “art i part”. Regidor cobrant de l’Ajuntament, i conseller de l’empresa, cobrant, és clar. Lleig. Molt. O que l’empresa ni tan sols tingui un contracte amb l’Ajuntament. O que tingui beneficis per a ves a saber què. No queda massa bé. Diguem-ne que, si n’hi ha, hauria de revertir-se en la pròpia empresa, per a millorar el servei, o…. abaixar els preus. Bé, no rieu, ara.
Necessitem saber de debò si municipalitzar el servei de l’aigua a Igualada i la Conca té conseqüències positives en el rebut, i quines, exactament. I fàcil, que ho entengui tothom. També necessitaríem saber per què la Conca d’Òdena és l’indret de Catalunya millor servit d’aigua, amb canonades des d’Abrera, i unes altres des de la Llosa del Cavall -amb aigua que gairebé és mineral- que són a punt, han costat una milionada indecent d’euros…. i tenen l’aixeta tancada! Algú d’una punyetera vegada ens explicarà què coi passa amb l’aigua, aquí? I per això, creieu-me, no calen auditories.
Calen menys interessos.
