El calendari escolar pel curs 2023-2024 torna a avançar-se per segon any consecutiu i recupera les classes a la tarda durant el mes de setembre. Així doncs, les classes començaran el 6 de setembre en el cas d’infantil, primària i secundària, en canvi, els centres de batxillerat i de cicles de formació professional obriran les portes el 12 de setembre.
“Un govern de 33 consellers, llunyíssim de la majoria, s’entesta en continuar en una fugida endavant sense importar-li que els motors del país vagin al ralentí.”
Però, a dia d’avui, sembla que l’inici de curs serà accidentat. Els sindicats USTEC·STEs (IAC), Intersindical-CSC i CGT Ensenyament criden a fer vaga als centres educatius el proper 6 de setembre, coincidint amb el primer dia de curs. Els sindicats reclamen a la nova titular d’Educació de la Generalitat, Anna Simó, que escolti les seves reclamacions i reverteixi les retallades… El curs passat, el llavors conseller Josep Gonzàlez-Cambray va signar un acord de darrera hora amb els sindicats que va evitar dos dies de vaga en els primers dies de curs. Aquest any, altre cop amb el mateix problema.
Evidentment, els mestres tenen tot el dret a exigir millores en la seva situació laboral -i en la de l’educació en general- i, una manera de reivindicar-ho, lògicament, és el dret de vaga. També és cert que, després de moltes setmanes de vacances, més que la majoria de mortals, escollir precisament el primer dia de curs escolar per ensenyar les dents al conseller de la Generalitat de torn és, també, una evident manca d’empatia amb el col.lectiu escolar, del qual també en formen part pares, mares, i estudiants. Potser, donada la situació, hi ha altres fòrmules per fer-se escoltar més i millor.
Tanmateix, que la situació es repeteixi en dos anys consecutius també és una mostra simptomàtica de que el diàleg amb la Generalitat és poc eficient, sobretot en base a uns Pressupostos que, altra vegada, no tenen cap garantia de repetir-se. Dona ben bé la sensació que un govern de 33 consellers, llunyíssim de la majoria absoluta, s’entesta en continuar en una fugida endavant sense importar-li que els motors del país vagin al ralentí. I aquesta sí que és la manca d’empatia més preocupant.
