A propòsit de la imminent Exposició Fotogràfica “Ritus de Passió a Fàtima 2023”, a la Sala Municipal de la nostra ciutat, organitzada de comú acord pel Centre Cívic de Fàtima i l’Ajuntament d’Igualada, juntament amb la Confraria de Fàtima i amb la col·laboració pertinent de l’Agrupació Fotogràfica d’Igualada; per a aquesta ocasió, i en concret d’acord amb la temàtica plantejada, sembla més que oportú parlar de les Confraries i d’un moviment associatiu que ha permès mantenir viva, i de forma secular, una xarxa essencial de solidaritat i cooperació -germandats- a partir d’estaments eclesiàstics locals (parròquies, per exemple) per a fer pública la seva expressió més profunda d’advocació religiosa -tot i no pertànyer cap dels seus membres al clergat- en dates assenyalades i referides a la Verge, a Jesucrist o bé a un sant Patró, i molt especialment amb motiu de la puntual convocació de processons de la Setmana Santa, endemés d’altres actes celebrats durant l’any (cercaviles, romeries, festes, etc.).
Així, des de la perspectiva de donar a conèixer fefaentment la identitat, les funcions i els oficis que desenvolupa actualment i des dels seus orígens la Confraria de Fàtima; una inestimable conversa amb el president (des de fa set anys) de la mateixa, en Tomás Márquez, m’ha permès de recopilar una més que apassionant memòria d’aquest episodi de vida tan important per als veïns del Barri de Fàtima.
En paraules seves, Márquez recorda quan uns intrèpids emigrants d’Andalusia van decidir venir -com tants d’altres- a viure i treballar a Catalunya, concretament al Barri de Fàtima; vivint uns primers temps difícils amb escassos recursos familiars i veïnals. Això no obstant, l’Església parroquial del barri va acompanyar-los en tot moment, posant en valor els costums i les maneres de fer dels nouvinguts.
I, precisament, en qüestió de temps, van ser aquests primers veïns els fundadors d’aquesta Confraria, la Confraria Jesús de Natzarè; els noms dels quals encara sonen pel veïnatge: Alejandra Soriano, Miguel García, (els dos primers, avui difunts), Manolo Balsera i Tomàs Márquez. Des del primer moment la confraria va celebrar la Setmana Santa amb un recorregut pel barri portant una creu de l´Església; posteriorment, ja serien adquirides les quatre imatges que s´han mantingut fins avui dia: Jesús amb la creu, Maria Santíssima dels Dolors, Jesús Jacent i Jesús Ressuscitat. Paral·lelament, uns joves del barri es van prestar a participar de la celebració amb una Banda de cornetes i tambors, i van arribar a reunir més d’un centenar de nens que amenitzarien musicalment els passos de la Setmana Santa. Precisament, en aquest context, un dia de Dijous Sant, la processó es va plantejar de visitar l’estimat Mossèn Còdol, comprometent-se en un trajecte prou llarg i de feixugues càrregues. Any rere any, la Confraria va anar millorant no només els trons i l’orientació dels passos sinó també la vestimenta i tot el que comporta una processó.
Amb una Junta formada per: Tomàs Márquez, fill; Antònia Amaro; Manolo Balsera; Anna García, Tomàs Márquez, pare; Gregorio Palacios; Tània Méndez; Gregorio Navarrete; Consol Aguilera; Jennifer Haro i Miguel A. Leiva, la Confraria, sense mai parar -excepte els dos anys de la pandèmia- fa gairebé trenta anys que ocupa el local social, al costat de l’Església, i participa d’una continuada presència als carrers, en un recorregut processional, ple de memorables esdeveniments i també de tristes pèrdues; uns passos que si bé abans s’iniciaven des de la porta de l’Església ara ho fan des del carrer de la Mercè.
Quant a la dinàmica i funcionament, la Confraria organitza la Setmana Santa sortint el Dijous Sant amb Jesús de Natzarè i Maria Santíssima dels Dolors; el Divendres amb Jesús Jacent i Maria Santíssima dels Dolors i el Diumenge amb Jesús Ressuscitat. Amb tot, en tant que una celebració extraordinària també es participa dels actes de “Fàtima té Salsa”; de la mateixa manera que, amb el suport dels governs municipals, s’ha anat organitzant el que ja és el famós “Ritus de Passió a Fàtima”, un marc on es convida als amants de la fotografia a prendre part d’un concurs fotogràfic sobre els fets d’aquestes processons; un succés social, cultural i eclesiàstic summament testimonial.
Al capdavall, l’anhel de perpetuïtat d’aquesta Confraria fa una crida expressa a les noves generacions per a implicar-se amb allò que, en nom de tots els membres de la Confraria, convenen que: “cada sortida processional és lliurar-se a una meravellosa causa”.
