Aquestes primeres setmanes d’agost sempre han estat temps d’esbarjo, de tranquil·litat i de l’oci, per així recuperar forces i poder tornar al treball amb forces renovades. Però enguany, amb tants mesos d’incerteses, per a molts ni hi ha vacances, ni saben si podran tornar a la feina. El soroll dels rebrots pandèmics continuen i el fardell econòmic es fa molt feixuc.
Tampoc ajuden les notícies que podríem considerar “pertorbadores i inquietants”, per utilitzar els mots oficials sobre els moviments del rei emèrit. Malauradament són la constatació, una vegada més, que “la justícia és igual per a tots”, és en aquest país una ironia, una frase buida per quedar bé i la constatació d’uns greuges que costaran molt de superar. Hi ha qui es preocupa per les reaccions que es poden generar i altres que veuen confirmat el seu posicionament de que “ací no hi ha rei”, perquè havent marxat l’artífex de la Transició, el seu hereu no ha quedat gens ben parat.
Els joves semblen decidits a viure l’estiu, com diuen que els correspon per l’edat, però s’estan produint massa actes de comportaments incívics, inclús de violència gratuïta i perillosa. La convivència es fonamenta en el respecte i, malgrat els mals exemples i les dificultats pel futur que encaren, s’ha d’intentar mantenir unes conductes cíviques.
Els polítics tampoc fan vacances. Enguany s’han quedat sense l’aparador de les Festes Majors i molts han optat per omplir les agendes d’actes i visites, fent declaracions i promeses, pensant en les properes eleccions. Expliquen plans, projectes i desafiaments. Així a Igualada es torna a posar damunt la taula el tema de l’aigua, les obres en les noves oficines del SOC, o es reben una munió de visites, la darrera la del vicepresident de la Generalitat Pere Aragonés. Molts agraeixen aquestes iniciatives que donen esperança per un futur, que costa anticipar, mentre d’altres volen fets i no tantes paraules.
