Aquests dies hem conegut que l’edifici que va ocupar l’antic hospital de la Mútua Igualadina esdevindrà aviat una residència per a la gent gran amb 91 places de capacitat, gràcies a la inversió que farà una empresa nord-americana. Es tracta d’una bona notícia, perquè ningú no pot oblidar que l’atenció als més grans d’edat ha de ser una acció prioritària davant uns anys venidors en els quals l’índex de vellesa augmentarà de forma exponencial.
Per a molts experts, l’augment del nombre de persones major de 65 anys en un futur immediat, el bon estat de salut i l’alt nivell de qualitat de vida d’aquestes persones grans, i un model d’atenció a la gent gran saturat i obsolet suposa repensar el model d’atenció actual perquè esdevingui més comunitari i centrat en la persona.
La societat catalana és una de les més envellides i sobre envellides d’Europa, un fenomen que s’ha més que duplicat en els últims 30 anys. De cada 100 persones majors de 65 anys, 16 superen els 84 anys. En els propers quinze anys, la població de 65 anys o més s’incrementarà un 32% a Catalunya, i el nombre de persones que tenen 100 anys o més es multiplicarà per tres.
Malauradament, avui l’empresa privada és el principal proveïdor de places de residència a Catalunya. D’un total de 59.458 places, un 59% les ofereixen empreses privades, com el cas que ara és notícia a Igualada. Hi ha molta més demanda de places públiques que no pas oferta, per la qual cosa moltes persones han de buscar alternatives en els models concertats o privats, amb el conseqüent augment de costos que això suposa.
D’aquí que ja s’assenyali que el futur no estarà en construir residències a dojo, sinó en un canvi més radical del propi sistema d’atenció als més grans, basat en una millora de l’atenció a domicili, incorporant noves tecnologies i una millor coordinació dels sistemes sanitari i social. Convé que els nostres polítics no ho perdin de vista i posin fil a l’agulla. Fer-se gran no pot ser ni trist, ni car.
