L’encert dels tractaments mèdics està en la mesura. La base dels tractaments és experimental. El coneixement de les malalties té molt d’observacional i també d’experimental, ja que els metges han aconseguit tractaments útils en algunes malalties sense tenir clar el mecanisme d’acció. El coneixement del mecanisme d’acció és un aspecte relativament modern que han permès els avenços científics.
La mesura en pes de les substàncies emprades en la fabricació de medicaments es va produir a la farmàcia europea al segle XV. Les receptes prèvies eren en parts, volum o descripció natural com llavor, fulla, etc. La mesura en pes va entrar de la mà d’un metge anomenat Paracels. Part del seu coneixement i experiència el va adquirir en un viatge d’onze anys que va fer per Europa en acabar els estudis de medicina (un concepte primerenc de l’actual ERASMUS).
Penso, per tot això, que la mesura ha d’ajudar a tots a fer un ús adequat de l’alimentació, la beguda i els medicaments.
Aquesta mesura de coses que utilitzem, té un efecte amb relació a l’ús que en fem. En el cas dels aliments, un quilo de pa ens pot durar un dia o menjar-lo en una setmana. Una capsa de llaunes de cervesa pot durar tot l’any o una nit. Una capsa de medicament per a un dolor nou per a nosaltres pot endarrerir innecessàriament anar al metge o pot ajudar a fer un repòs adequat davant d’un símptoma d’una malaltia que intuïm autolimitada, abans d’anar al metge.
La història ens dona perspectiva i ens ajuda a relativitzar. Però quan ens sobten els problemes, fixem la mirada molt a prop. I moltes decisions personals necessiten d’una reflexió que sovint no fem. Però no per això s’ensorra el món.
Un company farmacèutic, Joan Esteva de Sagrera, en un escrit publicat en una revista professional de farmàcia incorporava el següent títol: “El elogio de la incertidumbre”. L’article no era molt optimista en aquest món nostre, que palpem en molts casos, com una realitat dura i roent; sobretot si ens alimentem dels mitjans de premsa contemporanis. En Joan acaba el seu article elogiant la trista llibertat de poder escollir entre una cosa dolenta o una cosa pitjor. I feia l’elogi de la llibertat de poder escollir. Faig esment d’aquesta llibertat perquè cadascun de nosaltres tenim aquesta llibertat en les petites coses que fem al llarg del dia.
I al final si som molts que fent ús d’aquesta llibertat, no ens rendim i anem escollint les opcions més bones o menys dolentes, mantindrem millor l’equilibri del nostre planeta. Des de la nostra farmàcia Tous d’Igualada recollim el concepte de slow pharmacy que impregnava la farmàcia Tous Carulla de Barcelona oberta des dels anys seixanta; en la mesura de les nostres possibilitats i el teu temps, intentarem que cada decisió al voltant de la teva salut sigui respectant el principi de la incertesa.
