Aquest any l’Agrupació Folklòrica Igualadina celebra 85 anys d’història i demà dissabte hi haurà el colofó final a un any ple d’activitats. El Teatre Municipal l’Ateneu acollirà un vespre de dansa que serà un retrobament de dansaires de diferents generacions que han passat per l’Agrupació. ‘85 anys en Dansa’ proposa celebrar la dansa, l’amistat i l’amor per la cultura. Hem parlat amb la Carina Alcoberro, directora i l’Ismael Miquel, membre de la Junta, sobre l’Agrupació Folklòrica, sobre la seva història i sobre l’actualitat i el dia a dia de l’associació.
Enguany celebreu 85 anys, que ja són uns quants. Com va néixer l’Agrupació Folklòrica?
Carina: Del que tenim coneixement és que la Concepció Puig, als anys 40, en què les noies joves anaven a Educación y Descanso on feien gimnàstica i altres activitats de lleure, va pensar a crear un grup de dansa per poder ballar les danses catalanes i va assolir-ho. Al cap d’un parell d’anys i d’haver recollit diverses danses, va aconseguir afegir nois al grup i al cap d’un temps l’Agrupació ja tenia un cos de dansa amb parelles.
Malgrat néixer en els primers anys de la dictadura, sempre han pogut ballar dansa catalana?
C. Penso que, com que era una cosa que va sorgir d’un estament oficial com va ser Educación y Descanso, va ser una manera de poder anar tirant endavant.
Ismael: I a més, era una època en què tot el tema del folklore no estava mal vist, es va anar mantenint a tot arreu.
C: Era una manera de mantenir content el poble i donar-los aquell marge de lleure.
Durant aquests 85 anys, l’Agrupació ha gaudit sempre de bona salut o hi ha hagut èpoques més difícils?
I: Com en tots els àmbits, hi ha hagut èpoques molt bones i d’altres en què s’ha hagut de remar de valent.
C: Ara ens trobem en un molt bon moment. Però, per exemple, quan es va celebrar el 50è aniversari de l’entitat, aquesta passava per un moment molt crític, i va ser quan jo em vaig posar al capdavant. L’entitat penjava d’un fil, però quan en tens ganes i les coses que fas t’apassionen, intentes tirar endavant i, juntament amb algunes persones més grans i que ja feia més anys que hi eren, vam reconduir la situació i ens en vam sortir.
Com ha anat evolucionant al llarg dels anys l’entitat?
C. Hi ha molts factors que han canviat amb el pas dels anys. Primer hem de parlar de la base del folklore català que es va haver de reconstruir: posicions, moviments, músiques, passos i, amb el temps, tot això ha anat evolucionant, tot s’ha anat perfilant, polint, s’ha demanat consell a persones que venen d’escoles de dansa. En el moment en què les danses de baix al carrer van pujar a l’escenari tot va haver de canviar.
També podem parlar del vestuari: abans només es ballava amb un vestit que tothom tenia a casa i ara no: s’ha anat buscant de cada poble, de cada territori, el seu tarannà i s’han fet els vestits adequats per a cada dansa. I parlem també de les músiques, abans tenien músics en directe que els acompanyaven a tot arreu i ara això és inviable.
I quant a les persones també hi ha hagut canvis. Abans, als inicis, entitats com l’Agrupació, eren el que hi havia per poder sortir, per conèixer gent nova, eren “l’espai”; i ara no, tothom té “espais” per tot arreu i per això el compromís és el que ha canviat: hi som però sempre pot sorgir alguna altra cosa.
Com és ser un dansaire de l’Agrupació?
I: Som gent que ens agrada ballar, no som professionals de la dansa i la majoria no en teníem coneixements previs. Però ens agrada ballar dansa catalana i quan pugem a l’escenari ho fem el millor que sabem.
Per exemple, jo porto la secció infantil i molts nens que venen no tenen coneixements de dansa. Després, cadascun té les seves habilitats, però tots són benvinguts a aprendre i gaudir de la dansa.
Com són els assajos?
C: Intensos.
I: Divendres és el dia que hi som tots i així els grups poden interaccionar. Comencem a les 6 de la tarda amb els més petits, els infantils, després venen els juvenils i finalment el cos de dansa, que són els únics que fan dos assajos setmanals.
C: Tot i que no som professionals, els que som al capdavant hem de tenir clar que la dansa catalana té uns passos específics i s’han d’aprendre. La dansa catalana és viva però s’han d’aprendre els fonaments.
Les monitores del grup de petits són l’Eva Solé i la Laia Navarro; la Júlia Carol i la Júlia Altés són les encarregades del grup de mitjans i l’Ismael és qui porta el grup de juvenils. Jo mateixa m’encarrego del Cos de dansa i els veterans es troben sota la batuta de la Rosa M. Díaz.
Quin tipus de danses són les que treballeu? Com es fa la tria?
I: amb els petits tenim una base de danses que hem fet tota la vida, perquè les vagin coneixent. I després, amb els juvenils, anem incorporant danses que anem coneixent, sigui pel nostre compte o a través de la Roda d’Esbarts o amb l’Agrupació d’esbarts, amb els quals tenim xarxa.
C: hi ha una sèrie de danses, com la de Sant Ferriol, L’Hereu Riera, el Patatuf… que són vives i que amb els petits és bonic tenir aquesta solera, aquestes danses tan nostrades.
Per a les danses del cos de dansa, és quan van entrar mestres, coreògrafs, sobretot als anys 60 i 70, que van voler anar molt més enllà: fer aquest canvi de carrer a escenari i el que van fer va ser enaltir el pas de les danses, fent-lo més alt, més adequat a l’escenari. Però al final t’adones que la dansa popular és viva, perquè balls que fa quaranta anys vam estrenar, encara els ballem i encara són vigents.
També tenim els veterans, que són balladors que fa molts anys que ballen i que encara en tenen ganes.
Balleu danses igualadines?
I: Amb els petits el Ball de Cercolets, que és un ball igualadí. Sortim cada any per la Festa Major.
C: I segur que n’hi ha més, perquè un ball pla, que és la base de la dansa catalana, a cada poble i a cada racó s’havia ballat.
On soleu actuar habitualment?
C: Els petits i joves solen moure’s per Catalunya. El cos de dansa ja va més enllà i quan vam formar part de l’Adifolk, als anys 90, vam voltar molt. Hem anat al sud de França, a Copenhaguen, Portugal, a Àustria, a Suïssa, Praga…
I: Amb els petits i els juvenils, anem allà on ens truquen: a festes majors de la comarca, les actuacions típiques de cada any (Saló de la Infància, festivals benèfics, els Pastorets, residències, les ballades de la Roda d’Esbarts…). El que volen els nens és ballar allò que han après als assajos.
Participar de la Roda d’Esbarts Infantils ens permet conèixer altres grups de dansa, actuar fora de la comarca.
I com us financeu?
C: Evidentment necessitem la subvenció de l’Ajuntament. Però tant de bo també ens ajudés econòmicament aportant diners a canvi de ballades, que és la nostra tasca.
Demà dissabte al vespre l’Ateneu acollirà l’espectacle commemoratiu “85 anys en dansa”, que es convertirà en un acte intergeneracional
I: També ens basem en els diners que ens paguen quan ens lloguen a qualsevol lloc per fer una actuació.
Els integrants de l’Agrupació no paguen res per venir, només es paga una aportació anual de 25 euros que permet tenir al dia l’assegurança de responsabilitat civil. Ningú de l’Agrupació cobra, tots els monitors i altres responsables fan la seva tasca altruistament i voluntària.
Tot el vestuari que teniu per a les diferents danses, us el feu vosaltres i en feu el manteniment?
C: Tenim modistes que ens fan els vestits i els retocs que calen. Actualment, jo mateixa soc la que decideixo el vestuari que vull per a cada dansa i amb la modista anem treballant-hi.
On teniu la vostra seu?
I: Nosaltres som dels “desnonats” de la Casa de Cultura del carrer Sant Carles, que era el nostre local d’assaig i on guardàvem tot el nostre material i d’un dia per altre ens vam quedar sense lloc. Ara assagem al Centre Cívic Nord i els veterans ho fan al Centre Cívic de Fàtima. I el material el tenim a un espai molt petit que ens ha cedit l’Ajuntament darrere de l’Hospital, on hem hagut de fer caber, de manera molt difícil, tot el vestuari. I tota la resta de coses que tenim (trofeus, documentació…), no hi caben i estan repartides entre les nostres llars. És un espai clarament insuficient, però no hi podem fer res, perquè nosaltres, com a entitat sense ànim de lucre, no podem pagar per un espai propi.
“La dansa popular encara és viva i els balls que vam estrenar fa quaranta anys encara els ballem”
C. I respecte dels assajos, estem molt bé a l’espai Cívic Nord, però en contra de quan estàvem al carrer Sant Carles, que ens gestionàvem nosaltres mateixos les hores d’assaig, ara no ho podem fer, i tenim uns horaris tancats i això, quan tenim èpoques de més feina, és complicat de gestionar.
Què ha de fer un infant o un jove que vulgui venir a ballar amb vosaltres?
I: Ens trobarà a les xarxes socials i o a la web on hi ha els contactes, però també pot venir un divendres a les 6 de la tarda al Centre Cívic Nord i ens coneixerem. Pot venir a mirar, a provar o animar-se a ballar i passar-ho bé.
Parlem una mica de l’espectacle que fareu dissabte a l’Ateneu. Què es podrà veure?
C: Quan vam fer 80 anys va caure en pandèmia, vam haver de marxar de la Casa de Cultura i l’aniversari va quedar per celebrar. I ara hi ha moltes ganes de festa. La idea és intentar fer un treball intergeneracional, on tots en formem part -els que hi som ara i els que hi van ser-, on es vegin aquests 85 anys de vida. Cada grup farà les seves actuacions però hi haurà un moment en què tots serem dalt de l’escenari ballant i això per a l’espectador serà un moment molt potent.
El passat mes de setembre Òmnium Anoia us va atorgar el Premi al Compromís Cultural. Què va significar per a vosaltres?
I. Primer de tot és important que es recordi la feina que fas, i això ens passa molt poc a les entitats; per tant, va ser fantàstic i va ser important per a tots perquè és un premi a la trajectòria, a la gent que va començar, a la que ens ha portat fins avui i als que hi som. Per a nosaltres va ser un gran reconeixement.
La dansa popular gaudeix de bona salut en un moment en què hi ha tanta oferta?
C. Gaudeix de bona salut quan nosaltres hi som, sortim i compartim aquests moments amb altres dansaires. Però, a vegades, quan parles amb gent i encara no entenen què és la dansa catalana, penses: encara falta molta feina per fer…
I: També influeix que actualment les festes populars tenen bona acollida, i els joves ara tenen una visió de la dansa popular positiva, no com passava uns anys enrere, quan no en volien sentir ni a parlar. Però de portes endins veiem que encara hi ha molta feina per fer perquè la gent conegui que la dansa catalana no només són les sardanes.
