La Cambra de Comerç de Barcelona ha considerat una vintena de projectes prioritaris en l’horitzó 2030 que han de contribuir a mitigar el dèficit en infraestructures.
Entre aquests destaca l’increment i millora de la capacitat de les línies d’FGC Igualada i Manresa, per reduir el temps de viatge i com a conseqüència afavorir l’oferta i l’agilitat de la línia. Actualment, aquestes línies es troben limitades per trams de via única i característiques del traçat. En aquest sentit, la corporació també ha reclamat un augment dels serveis de ferrocarrils directes Igualada/Manresa-Barcelona, per cohesionar i connectar de manera justa el territori i afavorir les mateixes oportunitats de desenvolupament.
Per a la Cambra aquest és un “projecte clau”, però en cap cas es refereix al “tren gran”, que des de la patronal anoienca UEA i també dels de l’àmbit institucional i polític es reclama insistentment. De fet, la Cambra planteja altres iniciatives, com l’estació intermodal de La Sagrera, el desdoblament de l’R3 fins a Vic i la construcció del tram central de la línia L9 del Metro, així com actuacions a la xarxa de transport de mercaderies com la construcció de terminals intermodals i el Corredor Mediterrani ferroviari en ample internacional.
Pel que fa a la xarxa viària, l’estudi identifica com a prioritari l’increment de la connectivitat i la capacitat del Corredor Mediterrani amb la B-40 i el desdoblament d’alguns trams de l’N-II i l’N-340, i d’altres trams d’eixos clau, com la C-55 Abrera-Manresa, entre Manresa i Castellbell i el Vilar. Tampoc apareix la millora del traçat de l’autovia A-2 entre Igualada i Martorell, també molt reclamat per alcaldes de l’Anoia, començant pel d’Igualada.
L’adequació de l’Aeroport de Barcelona per augmentar la connectivitat intercontinental
encapçala les actuacions prioritàries en l’àmbit aeroportuari, que també inclou altres accions arreu del territori com l’accés ferroviari d’alta velocitat a l’aeroport de Girona i l’estació intermodal Camp de Tarragona.
Finalment, en l’àmbit portuari destaquen l’ampliació i descarbonització dels ports de Barcelona i Tarragona i la construcció de nous accessos terrestres a aquests ports.
Extens estudi liderat per la Cambra
Aquesta selecció de projectes és fruit d’un extens estudi liderat per la Cambra, on també es quantifica la inversió necessària per reduir el dèficit en infraestructures. En concret, segons càlculs propis, Catalunya requereix una inversió acumulada de 50.900 milions d’euros per corregir el dèficit d’estoc en infraestructures fins al 2040.
Una xifra que subratlla la necessitat d’incrementar la despesa bruta anual en infraestructures a Catalunya per convergir amb el 19% de l’estoc total estatal, seguint la pauta definida en el seu dia en la disposició addicional tercera de l’Estatut. De fet, l’informe també assenyala l’incompliment sistemàtic de l’Estat pel que fa a l’execució de les inversions pressupostades (a tall d’exemple, l’any 2021 l’execució a Catalunya per part d’Adif va ser només del 24%).
L’estudi de la Cambra de Barcelona afirma la urgència d’establir un sistema de tarifació de les vies d’altes prestacions per garantir el manteniment d’una xarxa de carreteres en bon estat de conservació i seguretat. Concretament, es planteja la implementació d’un sistema de pagament per ús a partir dels principis “qui usa paga” i “qui contamina paga”, tal com demana de les directives europees, que hauria d’aplicar-se a tota la xarxa viària d’altes prestacions catalana.
