Un article de
La Veu de l'Anoia
El periòdic comarcal líder de l'Anoia des del 1982.
6 de juny de 2017

L’estat del cop

Un article de
La Veu de l'Anoia

Això és un cop d’estat en tota regla!, fan córrer des de Madrid després de la conferència de Puigdemont, Junqueras i Romeva a l’ajuntament de la capital d’Espanya. On s’és vist! Cop d’estat, com el dels generals grecs contra la monarquia de Constantí?, com els cops inacabables als països llatinoamericans del segle XX, com el de Pinochet contra Allende?, com els dels països àrabs i els de centreafricans?

Com el del general Francisco Franco, amb el seu Alzamiento contra el govern de la Repú- blica espanyola i la instauració d’una dictadura que va durar el que va durar? Au, vinga! Vagin a escola a aprendre història i “bones maneres” polítiques! Són paraules molt gruixudes, el govern espanyol després de passar anys i mesos xiulant, fent veure que a Catalunya no passava res, que la cosa anava d’uns eixelebrats que es deixaven embaucar pels interessos foscos d’uns dirigents -això és cosa del Mas, han repetit des del 2012…; ara sembla haver embogit fent exabruptes contra el que pretenem a Catalunya i ho qualifica de cop d’estat. Com hi van! Simultàniament, han tornat a fer servir arguments tan ben elaborats i “sofisticats” com el de la tragè- dia d’un divorci o a passar-nos la mà constitucional per la cara, recordant-nos fins a l’extenuació que fora de la Constitució tururut violes i que, tornen a recordar-nos!, a Catalunya hi va anar tanta gent a votar-la…

Aquesta pujada de to ha quedat ben clara a la XXXIII edició de la Reunió del Cercle d’Economia de Sitges on s’apleguen els empresaris per escoltar les autoritats i parlar de negocis… Doncs, en aquestes Jornades, hi hem pogut veure el President Rajoy ben despentinat i suant per tota la pantalla dient tota mena d’improperis contra el procés. I tot en un auditori amic, on el president del PP se sentia ben còmode. Una vegada més els ha dit allò de “no puc i no vull” (canviar la Constitució, anar contra la legalitat). Enmig de les primeres calorades, els anoiencs, com tothom, hem vist sorpresos aquesta reacció desaforada del govern de Rajoy amb la seva actuació esmentada de Sitges, i també la del Ministre de Guindos on també ens ha recordat l’isolament sideral i l’empobriment fins a extrems del paleolític si gosem prendre el camí de la Independència…; i no ens deixem la tal de Cospedal gairebé apuntant-nos amb l’exèrcit; o el d’Interior, l’exalcalde de Sevilla, contestant de manera iracunda amb motiu del desatre viscut a l’aeroport del Prat amb els passaports; i, finalment, la vicepresidenta Sáenz de Santamaria, amb aquell posat d’alumna repatània de 7è de Bà- sica (de l’EGB, com es deia el segle passat de l’educació primària), menystenint-nos i tractant-nos de súbdits colonials, amb l’afegit d’un últim globus sonda: de com tot plegat no és sinó una tàctica que fan servir els líders catalans per justificar una convocatòria d’eleccions autonòmiques. Tot plegat és una maniobra d’ intoxicació barata que també està usant la colla de Ciudadanos.

Els altres, els socialistes, sense “entrar en detalls”, han fet saber al senyor Rajoy que hi compti per defensar la Constitució i la unitat d’Espanya. Aquest és el panorama a les portes de l’estiu i a pocs dies de conèixer la data i la pregunta del Referèndum. De la mala jeia que ve de la Meseta, no ens n’hauríem d’estranyar; bé prou que sabíem que la situació derivaria, que res no serà fàcil. Enmig del renou colpista, el batec ciutadà no deixa entreveure cap pujada de febre i tot transcorre en una normalitat exemplar: a Igualada res no fa pensar que haguem perdut el món de vista i que vulguem annexionar-nos a cap exèrcit per anar contra la majoria; ben al contrari, la ciutadania que està a favor del procés es mostra esperançada amb “el que surti “del Govern i del Parlament i la que no està a favor més aviat es veu superada per l’onada independentista i incrèdula davant el futur pròxim. Deixin que els copiï la definició de ‘cop d’estat’ (accepció 7 de cop del Gran diccionari de la llengua catalana). “Tècnica d’accés al poder polític per part d’un grup minoritari, generalment vinculat a (…) les forces armades, al marge de la vinculació a les masses”. Ara ja se’n poden anar a dormir tranquils.

 

Francesc Ricart

Comparteix l'article:

Comentaris

Més noticies

Portada: Igualada reviu demà els Fets d’Octubre de 1934 amb una jornada plena de detalls històrics a la plaça de l’Ajuntament

3 d'octubre de 2024

El repàs de la setmana el marca l’obertura d’un supermercat, navalles interceptades i un projecte per la Cotonera

3 d'octubre de 2024

La Llacuna elabora un Pla d’Emergència i Estalvi davant la Sequera

3 d'octubre de 2024