El 7 de desembre del 2010, el periodista Julian Assange era detingut a l’ambaixada d’Ecuador a Londres, on hi va viure vuit anys en unes dures condicions de vida. Ara és tancat a la tenebrosa presó de Belmash, el Guantanamo Britànic, a l’espera de ser extradit als Estats Units on li volen aplicar una pena de 175 anys de presó.
Quin és el delicte d’Assange per perseguir-lo amb tan encrueliment? La creació de Wikileaks, un espai d’internet on hi ha penjats secrets d’estat que evidencien il·legalitats que els estats volen tenir amagats. Els estats, incloent-hi els considerats democràtics, posen límits al dret a la informació i castiguen la llibertat d’expressió. Ho fan fent lleis restrictives, violant els drets humans i perseguint als que com Julian Assange a Europa o Pablo Hasel i Josep Valtònyc a Espanya, s’atreveixen a defensar el dret a la informació i a la opinió. Pot un estat considerar-se democràtic si amaga secrets d’estat que haurien de ser coneguts pels ciutadans? Si la base de la democràcia rau en el vot lliure dels ciutadans, es pot considerar democràtic amagar secrets d’estat als que amb el seu vot legitimen els governs? Crec que no!
Com a bon periodista, ha creat un instrument que posa llum a secrets amagats. Ho ha pagat amb la llibertat i amb el normal desenvolupament de la seva professió. Avui, Julian Assange és una persona malalta, que no té atenció sanitària, que veu malmetre els millors anys -professional i personalment- de la seva vida tancat en una presó indigna d’un país democràtic. Indigna d’un país europeu.
És important que nosaltres, que hem vist com Assange es posava al nostre costat en la reivindicació nacional catalana, reclamem la seva immediata posada en llibertat i el sobreseïment de totes les causes que els Estats Units li han obert en diferents països d’Europa. Ho hem de fer perquè és de Justícia i perquè amb la llibertat de Julian Assange o la de Pablo Hasel també defensem les nostres llibertats.
L’obligació dels periodistes és revelar els secrets que l’administració vol mantenir amagats, però la tasca periodística està condicionada als grans grups editorials que són en mans dels bancs, les grans corporacions empresarials i sota la influència de l’administració i això condiciona la feina dels periodistes que hi treballen. Hi ha una premsa lliure, és clar, però la llibertat no dona diners ni subvencions -ni els busca-, no té capacitat per fer grans investigacions. Com a periodista, voldria demanar-vos que feu servir les xarxes socials i els vostres contactes personals, per difondre aquest missatge de suport als lluitadors per la llibertat d’expressió i el dret a la informació, que avui, més que mai, requereixen tot el nostre suport.
Lluitant per Julian Assange i per Pablo Hassel, lluitem per les llibertats de Catalunya, cada dia més amenaçades i més retallades. La seva llibertat és la nostra llibertat.
