La capital de l’Estat de Rajasthan, amb els seus edificis més icònics, majoritàriament de color rosa, et dona la benvinguda per a descobrir com a mínim tres arquitectures excepcionals. Això és, més enllà de reclams pròpiament turístics i/o comercials, des de fa dècades qualsevol visita a la ciutat de Jaipur obliga a una mirada atenta per l’exterior i sobretot per les entranyes de tres de les seves construccions més emblemàtiques: el Hawa Mahal o Palau dels Vents, el Fort Amber i el Jal Mahal o Palau de l’Aigua.
El Palau dels Vents o Hawa Mahal , amb l’epidermis de gres rosat, és un immens edifici de cinc plantes que té l’aparença de la corona del Déu hindú Krixna. La façana està vestida per més de tres-centes finestres minuciosament reixades en trames de bresca; i les àmplies dependències interiors estan bellament ornamentades amb treballs d’una elaborada orfebreria de figuracions florals i geomètriques, incloent també centenars de finestres i bastants balcons. Aquest colossal palau va ser construït, l’any 1799, per l’arquitecte Lal Chand Ustad, a partir d’un encàrrec del maharajà Singh Sawai Pratap Singh, que l’imaginava una extensió del Palau Reial -des d’on s’hi accedeix- apuntant a presentar-lo, més enllà d’idealitzar l’arquitectura hindú i mogola, en tant que l’edifici modèlic de Jaipur. Endemés, i aquesta és la seva major singularitat, es tracta d’una arquitectura -segons el sistema Purdah o de categoria de gènere- orientada a què les cortesanes gaudissin d’una visió de l’exterior sense ser vistes.
En un altre sentit, El Fort Amber, a uns quilometres de la ciutat és efectivament la gran fortalesa de Jaipur. Una desmesurada obra de 1592, construïda per Raja Shri Maan Singh Ji, seguint un patró estètic pròpiament hindú, que et proposa d’enlluernar-te en un mirador d’impressionants panoràmiques sobre la ciutat, tal i com li és inherent al segell guardià d’una edificació de caràcter militar i estratègicament assentada, en diferents nivells, sobre el llac Maota. Allà, una parada al voltant del pati principal et permet d’endevinar la popular Porta del Sol o bé Porta de l’Alba, altrament el punt de recepció de totes les caravanes, tant dels maharajàs com dels notables del país. De fet, el fort i tot el seu complex magnifiquen el prodigiós estil de vida dels rajputs d’aquella època.
En un atent recorregut, no et pots perdre el Pati de l’Audiència, la zona on es reunia l’entorn polític i cultural al voltant de la gran Sala de les Columnes i que, de fet, era el basament que sostenia les cel·les -amb miradors reixats- on hi havia les esposes del mandatari; espais des d’on s’albiren les dimensions de la muralla. Emperò, és la Sala dels Miralls l’indret més captivador del Fort, perquè tant els murs com el sostre estan recoberts d’incomptables miralls i pedres conformant uns esplèndids mosaics.
I, més al nord de la ciutat, i sorprenentment emplaçada al mig del llac de Man Sagar, El Jal Mahal o Palau de l’Aigua és una altra visita obligada. Es tracta d’un palau, de pedra entre el roig i l’ocre, construït pel mateix emperador que va fer construir el Palau dels Vents, amb una clara estètica mogol, que llueix sobretot unes imponents torres amb cúpules. Tanmateix l’interès d’aquest, també espectacular, recinte és que allotja tot una sèrie d’instruments i mecanismes per a l’estudi de l’astronomia, els hemisferis, els equinoccis de les hores; tot plegat, un autèntic observatori de les constel·lacions i les posicions de les estrelles, no mancat del preciosisme que li regalen les geometries dels seus jardins entre arcades, passatges i columnes.
Això no obstant, a pesar que la disposició del palau sobre el llac va ser minuciosament projectada per ordre del maharajà Jai Singh II, al segle XVIII, els arranjaments arquitectònics no eviten que el llac, en temps de pluges, inundi el basament i quasi quatre de les seves cinc plantes; privant-ne totalment la seva ocupació des de fa uns anys.
