Deixant enrere les belles interioritats de Port de la Selva, de forma amable, el mateix litoral et convida a un recorregut a través dels bells i salvatges paratges, que harmonitzen perfectament els tapissos de verd amb el radiant blau del mar, per a descobrir-te a una distància de no més d’una milla a nord-oest de la badia del Port de la Selva una de les grans joies de l’arquitectura dels fars, el perfil inconfusible de El Far de la Punta de s’Arenella; una construcció que, endemés de la seva captivadora presència, guarda –callades- centenars d’històries i llegendes del món de la mar.
A mesura que vas descendint des del Camí de Ronda cap al mar, pas a pas, els seus diferents perfils del far mostren amb més precisió i detall els elements de la seva genuïna construcció. I és en aquest estratègic marc escènic, des d’on albires tota la zona costanera de Llançà i els últims i suaus vessants d’aquell Pirineu tan Mediterrani; enclavament en què el Far de la Punta de s’Arenella, amb una discreta altitud de 22 metres sobre el mar, assentat fermament des de fa més d’un segle al bell mig del petit cap que li dóna nom, ha anat guanyant des de fa més d’un segle tot un gran protagonisme.
Aquí, si es té en compte que es tracta d’una zona habitualment dominada pels forts vents de la Tramuntana i uns altres no menys puixants corrents de Llevant i de Mestral, tots ells susceptibles de complicar seriosament els treballs de la navegació; aquest far ha estat una i mil vegades l’única eina vàlida per a evitar situacions apurades a les embarcacions que vorejaven els abruptes penya-segats de tota la península de Cap de Creus.
El far, en tant que una construcció per a donar servei marítim a totes les naus circumdants del litoral empordanès, és una construcció que va ser inaugurada, després d’activar-se el 1904 un pla de reformes de costes i ports, el 16 de novembre de 1913, com a un projecte d’enginyeria marítima de la Societat de Salvaments de Nàufrags de Girona, dut a terme per l’empresa francesa Barbier, Bernard i Turenne. Des d’una perspectiva arquitectònica, es tracta d’un cos d’estructura quadrada que integrava la casa (habitatge) i la mateixa torre del far acabada amb una vistosa cúpula.
El Far de la Punta de s’Arenella, a l’estiu de 1937 i en plena Guerra Civil, es va convertir en un recinte militar on s’hi van instal·lar dues bateries de defensa; i, acabada la contesa bèl·lica, amb la Dictadura, va veure ampliada l’operativitat defensiva amb la construcció d’uns barracons militars que van mantenir-se durant més de dues dècades. Posteriorment, s’ha mantingut sòlidament en peu fins a l’últim terç de segle passat quan va ser objecte d’un resolt procés de modernització de l’aparell lumínic i de la reserva de gas. Avui, el Far de la Punta de s’Arenella forma part de l’inventari del Patrimoni Arquitectònic català; i, segons les dades d’arxiu de l’institut Geogràfic de Catalunya aquest far presenta uns trets característics que el fan pregonament singular: D’entrada, es tracta del primer far de la Costa Brava localitzat al nord de Catalunya -i per extensió de l’Estat espanyol- tot limitant amb l’Estat francès en direcció nord-sud, registrat pel mateix Institut Geogràfic. En un altre sentit, el seu semblant va servir de model per a la posterior construcció de el Far de Tossa de Mar. També, a part del factor històric, allò que el fa summament peculiar és el seu abast lumínic de 12 milles nàutiques, gràcies a què el seu senyal està disposat a partir d’uns espurnes que se succeeixen cada 5 segons.
Actualment, atesa la seva significada i representativa posició, la seva gestió està conduïda per l’Autoritat Portuària del Port de Barcelona; i la seva numeració nacional és 31780, la internacional E-0488, i el seu emplaçament exacte es correspon a les coordenades L: 42º 20’N / l: 03 º 11’E.
