Drets Socials estén un programa que lluita contra la solitud no volguda a una cinquantena de barris de tot Catalunya, que consisteix en involucrar la ciutadania de forma directa per evitar l’aïllament social. El projecte s’impulsa des dels casals cívics i comunitaris del Departament, i es coordina amb serveis socials, de salut, educatius, entitats, voluntariats o establiments.
En David Panadés és un dels usuaris del programa Comunitats Contra l’Aïllament Social, que l’ha ajudat a trobar a Donato Moles, un voluntari que l’ajuda en el seu dia a dia. “Vaig conèixer al Donato quan vaig demanar un voluntari per fer repàs de camins. Jo sortia molt a caminar, però alguna vegada em perdia o em desorientava i el Donato m’ha ajudat molt a repassar algun camí que em costava més”.
La directora del Casal Cívic Montserrat, Montse Riera ha explicat quin és el funcionament del projecte “Primer detectem una persona que pot estar en aquesta circumstància. A partir d’aquí es contacta amb la persona o la família i es busca una persona voluntària”. Riera diu “tenim 3 entitats de voluntariat, les dones de les tardes de dimecres, l’Associació de Gent Gran d’Igualada i Salut Mental Anoia. Aquestes tres entitats aporten els seus voluntaris, i es vinculen al projecte”.
Un dels voluntaris, Donato Moles en aquest sentit recalca que “Cada persona és un món, des de gent gran a gent jove, hi ha persones que necessiten suport i acompanyament”.
Implicar la comunitat en la detecció i l’acompanyament de les persones que pateixen soledat no volguda o exclusió social, crear-hi vincles, ajudar-los a crear relacions amb altres persones del seu entorn. Aquest és l’esperit que hi ha al darrere del programa Comunitats contra l’aïllament social, que ha presentat avui el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano i Canadés, a Igualada.
La capital de l’Anoia, juntament amb Tarragona, són les dues ciutats on es va posar en marxa aquest programa que ara s’ha estès a 50 llocs. Els casals cívics i comunitaris del Departament en són els dinamitzadors, però en coordinació amb serveis socials, de salut, educatius, entitats, farmàcies, persones voluntàries, establiments, veïnat i altres agents que puguin actuar en l’entorn.
La finalitat és atendre no només gent gran que viu sola, sinó persones en situació de vulnerabilitat social, de manca d’autonomia o d’aïllament social perquè aconsegueixin una qualitat de vida millor. Mitjançant els diferents agents del barri, es detecten les situacions de soledat no volguda i l’equip responsable del programa es posa en marxa. Activa les persones voluntàries per vincular les persones en risc d’exclusió als serveis i a les activitats comunitàries o, segons les situacions detectades, es deriven els casos als serveis especialitzats de salut o de serveis socials.
Algunes d’aquestes persones se les vincula amb l’equipament cívic de la seva zona perquè puguin participar de les activitats que s’hi organitzen. Els casals són espais socialitzadors que afavoreixen la convivència, la interrelació i la cohesió social. Però no sempre és així. L’important és crear vincles perquè les persones puguin sortir del seu aïllament i relacionar-se amb gent del seu entorn.
Un dels grans reptes del segle XXI
La solitud no volguda i l’aïllament social són actualment realitats punyents en el nostre entorn i afecten un nombre significatiu de població, per tant, representen reptes socials d’importància creixent als quals s’enfronten totes les societats avançades en aquest segle XI i cal donar-hi resposta. I la solució és potenciar la participació social, perquè afavoreix el sentiment de pertinença i la inclusió social.
En aquest sentit, el conseller de drets socials, Carles Campuzano, ha explicat avui a la roda de premsa que “no és un desafiament exclusiu de Catalunya, posa molt de manifest alguns dels problemes que afrontem com a societat”.
Campuzano afegeix que “alguns governs han arribat a crear ministeris en contra de la solitud. No és un problema, un repte, que afecti només a les persones grans, sinó que és una pandèmia que afecta en el conjunt de la societat”.
Dels 4 casals inicials als 50 actuals
El programa Comunitats contra l’aïllament social es va posar en marxa a Igualada i Tarragona, en un primer moment, i després a Reus i Manresa.
A la capital de l’Anoia, per exemple, s’ha treballat entre d’altres entitats amb l’Associació Asperger Catalunya –mitjançant els programes d’infants i adolescents-, cosa que ha permès incorporar tres joves a les activitats pròpies del casal cívic i comunitari i potenciar així el seu sentiment de pertinença al barri.
