Ahir dijous va tenir lloc una nova sessió del procés participatiu del Pla Territorial Parcial del Penedès -que afecta tota la comarca de l’Anoia a excepció de la zona nord-, una fase que va iniciar-se el 8 d’octubre, però que fins ahir no va tenir participació anoienca.
Fins avui, l’Anoia sencera formava part del Pla Territorial de les Comarques Centrals, en estar tot el nostre territori adscrit a la regió de la Catalunya Central. Des de l’aprovació de l’Àmbit Territorial del Penedès, també anomenat Vegueria Penedès, tots els ajuntaments de la nostra comarca a excepció de l’Alta Anoia van preferir adscriure’s al nou àmbit territorial. Segons la llei vigent, totes les regions del país han de tenir el seu Pla Territorial, una mena de “POUM” a nivell, en aquest cas, de quatre comarques: Alt i Baix Penedès, Garraf i Anoia.
Ahir es tractava, ja tancada la nostra edició, de debatre -en format virtual- sobre les propostes del Pla en relació al model econòmic. Una sessió en la que estaven convidats Joan Mateu, com a vicepresident de la Unió empresarial de l’Anoia i també com a president de l’Associació d’Empreses del Polígon de les Comes. També hi participaven Jordi Carbonell, de la subdirecció General d’Inversió Industrial; Eduard Brull, de la Federació d’Empresaris del Gran Penedès, i Damià Deas, de l’Associació d’Elaboradors de Cava.
L’objectiu d’aquesta sessió és debatre i recollir les aportacions dels participants sobre les propostes del Pla.
En aquests moments, el procés participatiu del Penedès està coincidint amb el polèmic Pla Director d’Activitats Econòmiques de la Conca d’Òdena, que es troba, però, en la fase final d’aquest tram.
Un llarg treball des de 2017
L’any 2017 el Parlament de Catalunya va reconèixer la vegueria del Penedès com a un nou àmbit funcional territorial. Això va obrir l’oportunitat d’elaborar el Pla territorial parcial del Penedès. Aquest territori està planificat per tres plans territorials parcials encara vigents (el Pla metropolità de Barcelona, el Pla de les comarques centrals i el del Camp de Tarragona), però, per tal de donar resposta a les necessitats actuals, ara s’ha elaborat un document d’avanç de propostes que permeti encetar un debat ampli, obert i plural amb la ciutadania.
Els impulsors del Pla expliquen que “volem que totes aquelles persones que viuen o desenvolupen la seva activitat en aquesta vegueria puguin participar en la redacció del Pla. En aquest context, us convidem a participar de les següents sessions del procés participatiu. Tindrem sessions amb experts on es parlarà de diferents àrees temàtiques que afecten al territori i sessions deliberatives a on els participants debatran sobre les propostes del Pla i faran les seves aportacions”.
Pocs experts anoiencs en una fase decisiva
El cert, però, és que el d’ahir era el tercer seminari que es feia i el primer -i únic- amb presència d’anoiencs entre els ponents.
En principi, segons la Generalitat, aquests seminaris serveixen per a que “diverses persones expertes exposin els reptes i les oportunitats de cada un dels eixos, amb l’objectiu de facilitar el debat a les sessions deliberatives posteriors. Fins ara s’han fet els seminaris d’Espais Oberts, Assentaments residencials Model econòmic i productiu -el d’ahir- i manca el d’Infraestructures.
També durant els dijous d’octubre i novembre tenen lloc 4 sessions deliberatives en línia per tal de recollir les propostes dels participants, que es sumaran a les ja recollides al portal participa.gencat.cat
Les sessions deliberatives estaran organitzades en 4 eixos temàtics i l’objectiu és interpel·lar tant a la ciutadania com a aquelles entitats, organismes i organitzacions que desenvolupin la seva activitat en l’àmbit del Penedès. Les sessions es realitzaran en grups de 10 persones per una plataforma en línia. A més dels seminaris previs amb experts, es facilitarà als participants un seguit de preguntes que permetin estructurar les sessions deliberatives.
Fins ara s’han fet les sessions de Protecció i regulació dels espais oberts, el Penedès com a regió agroalimentària i mitigació i adaptació al canvi climàtic (15 d’octubre); Model territorial dels assentaments, el model urbà, la infraestructura verda i l’espai periurbà (29 d’octubre), i manquen, el 12 de novembre, les de Model econòmic i productiu, els polígons d’activitat econòmica, el model turístic; i el 26 de novembre, La mobilitat interna, la mobilitat de traspàs, les infraestructures energètiques.
