Continua la mala maror a l’Hospital. Setmanes després que el personal d’Urgències ja posés el crit al cel per la caòtica situació del departament, que va obligar a intervenir a la Generalitat anunciant “canvis” que encara no s’han produït -i que assenyalaven clarament, segons fonts consultades per La Veu, al gerent del Consorci Sanitari de l’Anoia (CSA) Ferran Garcia-, ara un grup de metges i infermeres ha publicat un dur escrit i ha convocat una concentració per dimecres 1 de febrer a les 6 de la tarda.
“Després de la pandèmia, això és un desastre. El personal va sortir d’una situació molt dura i necessitava descans, o com a mínim suport, sentir-nos cuidats per la direcció, i ha estat just el contrari”, ens explica un dels convocants. “S’han denegat dies personals de festa, s’han augmentat els torns a 12 hores, tot això deu dies abans de Nadal. El Comitè ho va pactar amb la direcció sense ni tan sols fer una assemblea per conèixer què en pensava el personal”, es queixen.
Hospital “universitari”
El personal explica que l’Hospital té la qualificació d’universitari, “però alguns metges residents s’han queixat que el nivell no és l’adequat… De les 40 infermeres de la promoció que ha sortit del Campus d’Igualada només se n’han quedat tres o quatre… De què serveix ser hospital universitari en aquestes condicions?”, es pregunten. “Falten infermeres, és evident, però s’han assumit coses que no són assumibles. No s’ha invertit en professionals”, diuen, i asseguren que “estem tot el personal a totes en aquesta lluita, ja n’estem farts”.
Baixes a dojo d’especialistes
Un dels temes que més preocupen és la fugida sense aturador de metges especialistes. “Se’n van així que poden, o simplement no volen venir. La solució que troben és contractar professionals de Sudàmerica a través d’una videoconferència”.
En el darrer any, hi ha casos de metges especialistes que han maxat a Manresa, Martorell, Hospital General de Catalunya, Sagrat Cor, d’altres s’han jubilat… La llista és llarga. Només a medicina interna hi ha hagut 11 baixes. Part se substituiran amb sis metges procedents de Nicaragua, Argentina i Guatemala… “Passaran anys a tenir el nivell dels què han marxat”, asseguren els metges convocants de la concentració. “D’aquí ja no queda quasi ningú”.
Una de les “joies de la corona” de l’Hospital era el departament de Traumatologia. “Hi ha hagut cinc baixes aquest any. Va venir un metge de renom i quan va demanar un material concret li van dir des de direcció que no podia ser. Va acabar marxant. El servei de Trauma s’ha enfonsat”. Exposen una dada certament esfereïdora: “el número d’especialistes per habitant que hi ha l’Hospital d’Igualada és el pitjor de totes les comarques com la nostra”. La situació a Neurologia i Digestologia, actualment, és desesperant. El cas de Radiologia, també. “N’hi ha un que ve de Manresa, i només pot fer puncions un cop a la setmana. Si tens un pacient que ho necessita, depèn del dia que és, s’ha d’esperar quasi una setmana”.
Una de les demandes del personal és comptar “amb una millor coordinació amb els hospitals de tercer nivell, com per exemple Bellvitge, per als pacients complexos”.
Tot és pels diners? Sembla que no
Les causes d’aquest “malestar general” no són només econòmiques, que també. “No és per un tema de diners, tot i que és evident que hi ha contractacions de professionals que es fan perquè a gerència els resulten més “barats”. El problema és perquè molts ja no volen ni venir a Igualada, però sí que ho fan a Vilafranca, Manresa o més lluny. Hi ha una queixa general de manca de projecte a l’Hospital, de no saber ben bé cap on anem”, expliquen.
En el cas d’Infermeria els problemes són similars. Un dels professionals ens explica que “a les nits, hi ha dues infermeres, més una de triatge, durant tota la nit. Així és impossible treballar bé”, i ens apunta que “jo no havia vist mai pacients de nivell tres, que és important, a les 4 de la matinada a Urgències d’Igualada, i ara això passa, sobretot des de la pandèmia, és una evidència palpable, i urgències és com un embut”. Afegeix que “s’han assumit en general més càrregues que abans de la pandèmia. Ara no hi ha acompanyants, per exemple, però el personal és el mateix”.
“No podem fer bé la nostra feina”
En el seu comunicat, els treballadors exposen que “creiem que de la manera que treballem no podem fer bé la nostra feina. No donem ni qualitat assistencial i, amb l’augment d’estrès, hem empitjorat la salut mental del personal. A més a més, acabem assumint responsabilitats que ens poden arribar a perjudicar fins i tot en l’àmbit legal. Actualment, ens sentim poc valorats/des i maltractats/des. Ens sentim com un número i gens estimats per la nostra institució”.
Els treballadors exposen que abans de la pandèmia es va fer una enquesta en la qual “les dades van demostrar el poc valorats/des, escoltats/des i la distància que hi havia entre la direcció i el treballador/a ras, ja es van fer comissions de treball. I res ha millorat, ans al contrari”.
Recorden els temps de la pandèmia, amb l’Hospital d’Igualada en la mirada de tothom: “Ens vam sentir sols/es, la direcció va desaparèixer, almenys aquesta és la nostra percepció, no hi havia directrius clares, els protocols canviaven contínuament i eren diferents segons qui te’ls explicava. Així i tot, vam unir forces, i tothom va posar de part seva per revertir aquella situació tan complicada. A l’inici de tot se’ns prohibia portar mascareta, per no crear pànic a la societat, bé, es va prioritzar la imatge del centre a la salut dels treballadors/es, això va comportar que molts/es de nosaltres ens contagiéssim”.
El comunicat afegeix que després de la pandèmia s’ha generat “més precarietat laboral i insatisfacció gràcies a les imposicions i amenaces per part de la direcció i gerència”, i que “la situació actual és insostenible, es prioritza la part econòmica, sense pensar que treballem amb persones”. Exposen que “hi ha hagut una manca d’anàlisis durant els darrers anys de les causes de fugida de professionals”.
Finalment, el personal demana “un canvi, hi ha coses que tenen una repercussió econòmica, però moltes són de tracte humà, de valorar a les persones i deixar-nos de maltractar. Coses que es basen a tenir una direcció experta en lideratge”, diuen, i si “la Direcció i Gerència no vol veure la realitat on ens han portat o simplement no té les eines, la motivació i els coneixements per buscar les solucions, demanem la dimissió d’aquesta en ple”.
