Soc l’Eduard Estivill, conegut pel “Mètode Estivill”. A través de la meva passió per la música, vaig fundar el grup Falsterbo en 1967. Soc metge especialitzat en Neuropediatria i la Medicina del Son. Fundador de la Unitat d’Alteracions del Son i escriptor de diversos llibres de medicina.
Per què ens hem d’acomiadar de Falsterbo?
Tot va començar fa un any i mig quan gravant les últimes cançons del disc ens vam adonar que feia 54 anys que cantàvem, des de 1967. Començar va ser molt fàcil, i vam fer cançons molt conegudes que s’han quedat amb el pas dels anys i encara es canten. Vam decidir acabar gravant un CD molt treballat amb tota l’essència de Falsterbo i una gira que acabarà el febrer de 2023 al Palau de la Música.
D’on ve el nom de Falterbo?
El nom de Falsterbo és el nom d’un poble suec. El meu amic, Joan Boix, amb qui vaig començar a formar el grup, en aquells moments tenia una xicota sueca d’aquell poble, i així amb la broma es va quedar aquest nom. Anys més tard va entrar la Montse, a qui a més, vaig enredar perquè fos la meva companya de vida.
Hem tingut diferents companys que ens han acompanyat durant molts anys, però per circumstàncies de la vida ens han anat deixant. Des de fa tres anys, ens acompanya Jordi Marquillas, un músic que canta, toca el violí i la guitarra, i és una meravella de persona.
Com serà aquesta gira 2022-2023? Teniu cita a Igualada, oi?
La gira és el final d’un projecte cultural i musical, per tant, seran concerts molt econòmics que jo mateix vaig organitzar contactant amb ajuntaments. En definitiva, una cita final perquè la gent canti les cançons que han escoltat tota la vida, generació rere generació. És emocionant veure com la gent ha fet seves les cançons, perquè són peces per a tota la família. M’agrada molt veure des de l’escenari que al públic hi ha l’avi, acompanyat pels seus fills o filles amb els nets. Les tres generacions cantant les mateixes cançons. A cada concert convidem a diferents amics i cantants perquè col·laborin amb nosaltres.
Tenia especial il·lusió en fer un concert a Igualada. De petit feia de boyscout per tota la zona de l’Anoia i tinc molts bons records. També he vingut a fer molts recitals i vaig ser convidat a l’European Ballon Festival. He tingut molta facilitat per poder fer el recital a aquesta ciutat.
És un adeu definitiu o només un comiat temporal?
Sí. De Falsterbo, sí. Acabem les actuacions com a tal i ho fem acompanyats amb una banda de músics molt joves, que tots estan encantats de cantar el Drac Paf amb els seus ídols.
Com et compaginaves la teva feina de metge, pare de família i escriptor d’èxit amb la vida de músic?
Com bé dius jo soc metge i, per tant, la música era un hobbie, no he viscut d’això. El grup el formem tres persones, i sabem perfectament el tipus de públic que tenim. Assajàvem els diumenges a la tarda, i era molt fàcil perquè no necessitàvem locals ni amplificadors de música, per tant, podíem fer-ho a casa nostra. Aquesta dinàmica ens ha permès tant cantar per a un públic de deu persones com omplir el Camp Nou en un concert.
Com comença la teva passió per la música?
Vaig aconseguir una beca per anar a estudiar a Califòrnia l’any 1966, anys del naixement de la cultura hippie i reivindicativa, de la Guerra de Vietnam… Vaig apuntar-me a l’assignatura de música i vaig aprendre les cançons americanes del moment de la mà d’artistes com Beach Boys, Bob Dylan, Peter, Paul and Mary i Joan Baez, entre d’altres. En definitiva un estil de folck-rock amb acompanyaments musicals. Abans de marxar també m’agradava, però allà és on la vaig viure de veritat.
Ets metge especialitzat Neurofisiologia, Clínica i Pediatria i ets Especialista Europeu en Medecina del Son. Com va començar tot?
Vaig estudiar als EUA Neuropediatria, aleshores fèiem encefalogrames als nens petits amb discapacitats. Perquè sortissin bé, havíem de fer-les quan els nens s’havien adormit perquè no poden moure’s. I aquí, és on neix la meva passió pel son. Anys després vaig tornar a Amèrica per especialitzar-me en el son per tractar trastorns com els roncs, els insomnis, somnambulisme… A la tornada, vaig obrir la Unitat d’Alteracions del Son, a Barcelona, que ja fa uns quaranta anys que funciona.
Ets conegut pel “Mètode Estivill”.
El mètode no és meu, és un estudi científic de Richard Ferber que es va fer als EUA sobre com ensenyar unes rutines als infants per dormir bé. Jo el que faig al meu llibre és una adaptació del mètode científic perquè tothom el pugui entendre.
La meva filla és la culpable del “mètode Estivill”. De petita sempre em demanava aigua a les nits, fins que vaig decidir deixar-li al costat i que ella mateixa es pogués servir. Sentia que aquestes conductes les havia d’estudiar.
Aquest mètode, i tu mateix, sou molt estimats i molt odiats alhora…
He tingut moltes crítiques, tan bones com dolentes, i aquestes últimes sobretot a les xarxes, perquè a la cara ningú et diu res dolent. Hi ha gent que no té criteri i es deixa influenciar. El problema no està en els influencers, jo també ho soc, però perquè tinc un recorregut darrere. A les xarxes hi ha molts que no tenen cap veracitat.
