Xavier Pou Roca, Gerent de la cansaladeria i xarcuteria Cal Corona
Cal Corona és una carnisseria, cansaladeria i xarcuteria que forma part d’Igualada des de 1922. Els seus productes són d’elaboració pròpia i de proximitat amb una qualitat garantida.
Quins són els vostres valors?
La qualitat, tracte personal els productes de proximitat.
Enguany celebreu cent anys! Cal Corona és a Igualada des de 1922…
La veritat és que la data exacta no la sabem, però disposem d’un programa de la fira de primavera, de l’any 1922, on ens anunciem. Per tant, sabem que com a mínim fem cent anys.
Quin és el secret de Cal Corona per mantenir obertes les portes des de 1922?
Cap secret, senzillament que generació rere generació hi ha hagut interès a continuar i adaptar-se als nous temps.
Quina és la història del Cal Corona?
Per poder conèixer la història de Cal Corona cal parlar de l’avi Magí Corona i Puig, i la iaia Elisa Sardà i Farriol, que es van casar el dia 22 d’agost de l’any 1908, a l’Església Parroquial de Santa Maria d’Igualada.
L’economia familiar dels Corona era modesta. L’avi era fuster, activitat que va deixar a causa de la seva precària salut. Patia una tuberculosi òssia, el Mal de Pott, que l’afectava especialment la columna; també estava trencat, és a dir, herniat, i duia un braguer. No va anar a la “mili”. Ell deia que al sorteig que es feia per cridar als soldats “li va tocar blanc”, el que equivalia a deslliurar-se del servei militar.
Durant un temps, l’avi i la iaia van portar el bar de La Bandera Negra. Era aquesta una associació recreativa que tenia el nom d’Aliança Cultural La Bandera Negra. Al mateix edifici, avui hi ha la seu d’aquest setmanari, La Veu de l’Anoia.
Uns anys més endavant, tot canviaria: es va obrir La Botiga de la Plaça, que seria una institució a la història d’Igualada. El motor de la botiga n’era la iaia Elisa; la tieta Teresina, l’ànima. L’avi Magí controlava la marxa del negoci des del petit menjador. També hi rebia les visites, feia els tractes i hi portava els comptes.
Actualment, la casa de la plaça és la mateixa, estreta, amb la botiga actualitzada. El negoci sí que ha crescut i estès, en volum i en punts de venda. Avui, l’obrador es troba a Vilanova del Camí.
L’avi Magí i la iaia Elisa van ser dues persones intel·ligents, sabien llegir i escriure, tots dos! A més de molt valentes, muntant un negoci propi, la Botiga de la Plaça, i treballant-hi durament, la família sencera va anar endavant.
Les quatre filles, la Teresina, l’Angeleta, la Mercè i l’Elisa, reberen una bona formació, en aquell temps; i es van casar amb qui varen voler. L’arbre ha crescut i s’ha estès, com una buguenvíl·lea.
És injust criticar avui les actuacions de les persones que ja voltaven per aquí fa més de cent anys. Caldria situar-se dins el context temporal: tot i així, al no ser possible fer-ho, mai podrem ser objectius.
En cent anys hi han passat molts esdeveniments històrics, com heu aconseguit adaptar-vos a cada circumstància? (guerres, crisi econòmica…)
El fet de ser una empresa petita i familiar ens ha sigut de molta ajuda en els moments complicats
I durant aquests dos anys de pandèmia? Sobretot amb l’inici de la pandèmia, el confinament…
Bé, la veritat és que en considerar la nostra empresa com a essencial, ens ha permès tirar endavant sense massa problemes, tot i que al principi estàvem molt exposats al contagi.
Què heu canviat en aquests cent anys? I què es manté?
Amb cent anys canviant moltes coses, sempre s’ha de saber adaptar-se. Lamentablement, la botiga inicial a la plaça de la Constitució 19 (adreça 1922) la vàrem deixar l’any en què la llei de les rendes antigues, es va aplicar. No vam arribar a cap acord amb la propietat.
Quins són els vostres productes estrella?
Els articles de cansaladeria en general, és el que sempre hem prioritzat els últims quaranta anys. I com producte estrella diria que el pernil cuit (dolç), és el més apreciat pels nostres clients.
Creieu que els supermercats de grans superfícies fan mal al petit comerç?
Si vols competir amb volum i preu, poc tens a fer. Es tracta d’oferir als clients el que les grans superfícies no ofereixen: productes amb valor afegit, tracte familiar, producte de proximitat (local).
Quina importància creieu que tenen les botigues locals i de proximitat?
Molta, donen vida a les ciutats i ajuden a l’economia local.
