El dissabte 6 de novembre es va dur a terme la 3a Edició dels Premis Natura i Societat que entrega bianualment la Fundació Privada Girbau. Aquests premis busquen reconèixer projectes d’àmbit cultural i de conservació de la natura ajudant-los a nivell promocional i econòmic.
Enguany, l’esdeveniment va tenir lloc a la sala del Casino Modernista de Vic, on s’hi van aplegar una vuitantena de persones.
La Fundació Girbau va destacar el gran nivell de tots els projectes realitzats i la gran dificultat d’escollir els premiats d’entre les 39 propostes presentades. També va posar èmfasi amb la gran necessitat de treballar per aconseguir un futur mediambientalment més sostenible i millor per les properes generacions. Posteriorment, es va procedir a fer l’entrega i una breu descripció dels guanyadors.
El Col·lectiu Eixarcolant es va endur el segon premi en forma d’accèssit per valor de 6.000€, pel projecte “Creació d’un arborètum per la conservació i promoció del cultiu de varietats tradicionals de fruiters i altres llenyoses”.
Gràcies al premi obtingut, el Col·lectiu Eixarcolant destinarà íntegrament els 6.000€ aconseguits a iniciar la primera fase del projecte que hi van presentar, previst per l’any 2022 a la comarca de l’Anoia.
L’entitat explica que l’arborètum serà un espai on s’hi plantaran petites quantitats de diferents arbres fruiters de varietats tradicionals per tal de poder conservar-les, caracteritzar-les i posar-les a disposició de la gent del territori.
Actualment a Catalunya, a diferència del que passa amb els bancs de llavors repartits pel principat, existeixen molt pocs arboretums destinats a la conservació i promoció de les varietats tradicionals de fruiters, de les quals a Catalunya es calcula que n’hi ha més de 3.000, la gran majoria en greu risc de desaparició.
Marc Talavera, doctor en biologia i president de l’entitat explica que “Amb aquest projecte farem els primers passos perquè varietats tant singulars com la poma roqueta, el préssec gavatx, la figuera de tres quarts, la pera closca de roure, la pruna colló de mico, o el codony d’olor, entre moltes d’altres puguin conservar-se, cultivar-se i consumir-se de nou. No només és un patrimoni cultural i gastronòmic. També són eines imprescindibles de resiliència al canvi climàtic, de sobirania alimentària, i de generació d’activitat econòmica local i veritablement sostenible.”
L’acte també va servir per captar l’atenció dels diferents actors com l’administració i d’alguns particulars que van ser els primers interessats en aquesta proposta replicable a d’altres indrets de Catalunya.
