Catalunya ha viscut en els darrers dies un moment històric a nivell polític i social. Una dècada després d’aquelles primeres consultes populars per a la independència que es van fer a molts pobles de la comarca, anys després del linxament a un Estatut d’Autonomia aprovat per una immensa majoria de catalans en referèndum, i ratificat per Parlament i Congrés, tres anys després del 9N i d’unes eleccions en què la majoria del poble de Catalunya va escollir un govern independentista, el Parlament ha aprovat les primeres mesures que ens situen, actualment, a una passa de fer valer el nostre dret a l’autodeterminació.
El president Puigdemont ha decretat la convocatòria del referèndum i ha demanat el suport dels ciutadans. Com no podria ser d’una altra manera, recollim les seves paraules i les fem nostres, plenament convençuts que el camí encetat -fa temps- no permet ja mirar enrere. La gran majoria d’alcaldes de la comarca han donat també resposta satisfactòria a la sol·licitud del President per a l’organització de la jornada de l’1-O. Estem, doncs, en un moment transcendental i ningú ja no és capaç de posar en dubte que, passi el que passi, res serà mai més com abans. Som testimonis, tanmateix, de les acaballes d’un procés polític iniciat, promogut i liderat des de la societat civil que ha sabut comptar amb la complicitat de determinades forces polítiques i ha permès també conèixer de primera mà la cara més bruta i indigna d’algunes altres. Afortunadament, el seny s’ha imposat sempre, amb una demostració pacífica i envejable que, estem segurs, continuarà en les properes setmanes, les que esdevindran la clau de tot plegat. Ara sí que és l’hora!
A pocs dies de la Diada, que es preveu més participada i més exigent que mai, davant les amenaces que ens arriben de l’Estat, és l’hora, la darrera, de demostrar alt i clar que, com deia Vicent Andrés Estellés, “hi haurà un dia que no podrem més i llavors ho podrem tot”. Som-hi!
