Dijous vinent celebrarem la Diada Nacional. Com cada any, els catalans engalanem els nostres balcons amb la Senyera -o l’Estelada- o participem de les activitats en pobles i ciutats, en senyal de comunió amb un dia que és molt més que una festivitat en el calendari. En aquest segle, la Diada ha estat l’exponent d’una amplíssima mobilització per assolir la independència de Catalunya, malgrat una progressiva disminució, en els darrers anys, del moviment que la va impulsar. Avui, en general, els partits polítics estan immersos en altres intencions.
Aquest any, des de la societat civil, l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, el Consell de la República, la Intersindical i el CIEMEN impulsen una Diada Nacional per denunciar l’espoli fiscal, la minorització de la llengua catalana i la desnacionalització de Catalunya. Aquest 11-S, diu el seu lema, “tenim Més motius que mai per deixar clar que la independència és l’únic projecte de futur per a Catalunya”. Està per veure quina capacitat de mobilització tindrà la convocatòria, però, pel que sembla, estarà molt lluny de fa uns anys. Entre l’independentisme hi ha una profunda decepció. Això és una evidència palpable.
En qualsevol cas, la Diada segueix sent una data clau per expressar la identitat catalana en les seves múltiples facetes. Per a alguns, és un dia de celebració cultural, una oportunitat per reafirmar la llengua, les tradicions i el sentit de pertinença a una comunitat amb una història particular. Per a d’altres, la Diada té un significat profundament polític, especialment, malgrat tot el que ha passat, en el context del debat sobre la independència.
L’Onze de Setembre no és només un dia de record, sinó que ha d’esdevenir, sempre, un espai de reflexió sobre el futur de Catalunya. Les manifestacions i els discursos polítics reflecteixen les tensions entre aquells que defensen una major integració dins d’Espanya i aquells que aposten per la plena sobirania, com ha passat des de la recuperació de la democràcia. Perquè la Diada no la podíem celebrar com la vivim avui. Això no ho podem oblidar mai, sobretot davant els qui la voldrien esborrar del calendari. Dijous vinent, per la Diada, celebrem i, sobretot, pensem.
