La dinàmica de la nostra societat, cada cop més connectada i dependent d’infraestructures eficients, ens obliga a reobrir un debat que no admet més dilacions: el de l’Eix Transversal Ferroviari. Per a l’Anoia, aquest projecte no és un simple desig, sinó una necessitat estratègica i una qüestió de cohesió territorial i competitivitat econòmica, tal com ha quedat ben constatat en una recent trobada al Vendrell.
Des de fa anys, hem vist com el consens s’ha anat consolidant entre el teixit institucional, econòmic i social de les diverses comarques afectades, des de les Terres de Ponent fins al Camp de Tarragona i les comarques centrals. Ara, les notícies sobre el compromís del Govern per iniciar l’estudi informatiu de l’Eix Ferroviari Transversal abans de final d’any són un primer pas positiu, però cal anar més enllà. El projecte ha de ser una prioritat absoluta a l’agenda política catalana.
En el disseny i l’execució d’aquest ambiciós corredor, Igualada i la seva àrea d’influència han de situar-se al capdavant. No podem permetre que l’aïllament ferroviari continuï llastant el potencial industrial i demogràfic de la Conca d’Òdena. És imprescindible i estratègic que el primer tram a desenvolupar i prioritzar sigui el que enllaci Cervera amb Igualada i l’àrea de Barcelona.
Aquesta connexió no només oferiria una sortida ràpida i eficient per al transport de mercaderies, sinó que també facilitaria la mobilitat de persones i la nostra integració plena dins l’eix econòmic de Catalunya, actuant com a dorsal que articuli l’interior i l’àrea metropolitana.
És un error històric que l’Anoia continuï depenent de vies i mitjans de transport clarament insuficients per a les necessitats del segle XXI, especialment quan es busca evitar el col·lapse de les principals artèries viàries. En aquest escenari hi hem de ser. És un acte de responsabilitat institucional. És invertir en l’equilibri territorial, en la sostenibilitat i, sobretot, en el futur d’una comarca amb una capacitat d’innovació i producció que mereix la infraestructura que la connecti al pols vital del país.
Hem de passar de les paraules i les promeses, als fets.
