La presentació de cinc candidatures de municipis de la comarca, incloent-hi projectes tan ambiciosos com el de transformació integral del Barri de Montserrat a Igualada, per acollir-se a la nova convocatòria 2025-2029 del Pla de Barris i Viles de Catalunya (l’antiga Llei de Barris), no és només un tràmit administratiu. És un acte de responsabilitat municipal i, alhora, un crit unànime que reclama atenció i equitat territorial. La capital de l’Anoia, però també Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui, Òdena o Piera s’ho mereixen.
El Pla de Barris no és una simple línia de subvencions per a l’asfalt i la façana; és l’eina de regeneració urbana, social i econòmica més potent de què disposa el Govern de la Generalitat per combatre la segregació, la fragilitat estructural i l’obsolescència d’aquelles zones on les desigualtats s’han cronificat. Existeixen exemples a Igualada, on la “llei de barris” ja es va aplicar en el seu dia al barri de Sant Agustí.
La transformació que es projecta per a aquests nuclis no busca únicament millores estètiques o de serveis, sinó una millora substancial en la qualitat de vida dels veïns, revertint processos de degradació que afecten directament la cohesió social de tot el municipi.
El compromís mostrat pels cinc ajuntaments de l’Anoia és clar. Han fet la seva feina: han identificat les mancances, han escoltat els veïns i han dissenyat projectes que miren cap al futur amb visió de país. Ara, la pilota és a la teulada de la Generalitat.
No ens cansarem de repetir-ho: l’Anoia necessita una dotació econòmica suficient i a l’altura de les seves necessitats. La concentració de cinc demandes en una sola comarca reflecteix un dèficit històric d’inversions públiques en infraestructures i serveis bàsics que cal corregir amb fets, no només amb bones intencions.
Pensem que el finançament del Pla de Barris ha de ser ambiciós, però també sensible, al reequilibri territorial. Cada euro invertit en els nostres barris no són una despesa, sinó la inversió més rendible que pot fer el país en el seu capital humà i social.
Esperem que per al govern de la Generalitat, Catalunya no s’acabi a l’àrea metropolitana.
