El Fòrum Empresarial de l’Anoia, que va fer-se dimecres a Igualada, ha tornat a posar el dit a la nafra, amb una conclusió tan evident com angoixant: el futur econòmic de la nostra comarca depèn, de manera crítica, de la nostra capacitat per crear i retenir talent local. Les empreses anoienques, motor de la nostra societat i referent en sectors clau, estan preparades per evolucionar i competir en un mercat globalitzat, però es troben amb una barrera estructural insalvable: la manca de professionals amb la qualificació adequada. Un rum-rum que es fa reiteratiu cada any. Res nou, doncs.
Protegir i impulsar el talent local no és un luxe, sinó la base innegociable i immediata del nostre futur.
La reflexió dels agents socioeconòmics del territori ha estat clara: necessitem que l’oferta formativa s’alineï, d’una vegada per totes, amb les necessitats reals del teixit productiu. No es tracta de fer “més” estudis, sinó de fer els estudis essencials per garantir el relleu generacional i la innovació. En aquest sentit, la formació professional (FP) esdevé la peça clau per a la transició i la competitivitat de l’Anoia.
I aquí és on arriba la crítica, tan legítima com contundent, cap a l’administració catalana. Des de fa temps, el clam per l’ampliació urgent dels estudis d’FP a Igualada ha estat unànime, percebut com una necessitat vital per al desenvolupament de la comarca. I la resposta per part de la Generalitat ha estat una desesperant lentitud i un laberint de traves burocràtiques i arguments incomprensibles que paralitzen una inversió formativa que hauria de ser prioritària.
És indignant que, mentre el sector privat assenyala la solució, demana diàleg i hi inverteix temps i recursos, l’administració pública no respongui com es demana. Les empreses de l’Anoia no poden permetre’s el luxe d’esperar els ritmes que s’assenyalen des de Barcelona. La necessitat de formar talent tècnic i especialitzat és avui; demà, l’oportunitat d’un nou cicle econòmic ja pot haver volat cap a altres territoris.
El missatge del Fòrum ha de ser entès com un ultimàtum: la Generalitat té l’obligació d’escoltar i, sobretot, d’actuar amb la mateixa urgència que senten els nostres empresaris. Protegir i impulsar el talent local no és un luxe, sinó la base innegociable i immediata del nostre futur.
