L’habitatge és probablement un dels problemes que més preocupa a la societat. Poca oferta quantitativa i preus alts per a la majoria. Trobar un allotjament digne a un cost adequat, tant pels que arriben de fora, com pels que s’emancipen de llurs famílies, s’ha convertit en un gran desafiament. Les administracions van deixar de fer promoció d’habitatge ja fa temps. Tampoc no s’incentiva la inversió privada. S’hi afegeix la inseguretat jurídica, els okupes i una llei d’habitatge allunyada de la realitat. No hi ha prou nova construcció i cada dia hi ha més cases que no surten al mercat, convertint-se en carcasses buides que es van degradant.
Els costos de construir edificis nous, o de rehabilitar el parc ja existent, fa que els preus de l’oferta s’allunyin cada vegada més d’una demanda, tant per comprar com per llogar, que està limitada per llur capacitat adquisitiva. I les solucions arbitrades fins ara no semblen capaces de resoldre el problema. Continuen els desnonaments per impagament, els ocupes i es fa crònica l’escassedat de l’oferta.
El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya ha fet un informe, a partir dels projectes d’execució visats, obligatoris per poder iniciar obres de nova planta i projectes de reforma i rehabilitació. No s’inclouen les reformes menors que no necessiten visat. La superfície total visada a la comarca de l’Anoia presenta un creixement del 238%. A Igualada, en el primer semestre del 2025, s’han visat 28.475m², que significa un increment del 458% respecte al mateix període de l’any anterior. Pel que fa a la rehabilitació, Igualada ha visat 12.082 m², una xifra molt superior als 1.201 m² de l’any passat. En l’àmbit comarcal, l’increment de l’Anoia és un 169,3%. Malgrat que aquestes xifres són lleugerament millor que d’altres ciutats i comarques de característiques semblants, queden molt lluny de les necessitats.
Seria necessari que les administracions prenguessin la iniciativa. No se’n pot dir política d’habitatge construir una dotzena de pisos d’iniciativa pública en catorze anys. Convindria incentivar, sigui indirectament o directa, cooperatives, promotors i particulars per fer noves construccions i rehabilitacions, tant rurals com urbans, treballant amb criteris d’economia social i solidària. Definir zones d’actuació, comprar edificis i terrenys que la ciutadania pugui oferir… Molta feina a fer pels recursos que s’hi dediquen.
