La nova normativa europea i estatal obliga que siguin els ciutadans els qui assumeixin el 100 per cent del cost de recollir i tractar els residus. Això ho sabem des de fa ja alguns anys, però alguns ajuntaments, temerosos de perdre vots, ho han anat deixant per més endavant… fins que ja no hi ha marge. L’objectiu és tendir més a una taxa justa municipal, ja que com pitjor se separa a nivell de ciutat més cars són els costos d’aquest servei. En resum: s’acaba el costum, encara vigent a Igualada i la Conca d’Òdena, de posar-ho tot -si es vol, clar- en una mateixa bossa d’escombraries. L’alternativa és pagar un rebut caríssim de debó…
Malgrat que les dades de recollida selectiva en els contenidors verd, groc i blau que trobem pels carrers són molt millors que fa uns anys, no n’hi ha prou. La UE demana més, com ja succeeix a bona part de la comarca, que utilitza el sistema anomenat “Porta a porta”, amb la separació de residus a dins de casa. El nivell de separació de residus arriba en alguns pobles de l’Anoia al 87%, quan a Igualada és del 45%…
D’aquí que, aquesta setmana, l’Ajuntament d’Igualada hagi presentat una campanya que es dirigeix bàsicament a preparar la societat igualadina per a un canvi d’hàbits en la gestió dels seus residus que es preveu molt proper. Els 130 euros que paguen avui els igualadins per a la recollida d’escombraries no té res a veure, per exemple, amb Terrassa o Sabadell, on aquesta xifra -pagaven una quantitat similar a la d’aquí- ha passat a ser aquest any just el doble, i de cop. Això sí, en “còmodes terminis”, tot plegat per a assolir el 100% del què costa el servei. És la Llei.
El marge de temps per a aplicar la normativa estatal i europea és cada vegada més estret, i ens preguntem per què no es va lluitar des d’alguns ajuntaments per anar aplicant aquest augment de la taxa de manera continuada però constant, explicant-ne els motius abans.
És inapel.lable que la gestió correcta dels residus és quelcom que s’ha de fer, no només perquè ho diu la Llei, sinò per compromís mediambiental que hem de tenir des de la societat. Però ja se sabia, i potser no caldria ara anar de pressa en veure-li les orelles al llop.
