La notícia, un any més, és motiu d’orgull i, alhora, d’una profunda reflexió. Castellolí repeteix per tercer any consecutiu com el segon municipi de Catalunya amb l’índex socioeconòmic territorial (IST) més elevat, només superat per Matadepera. Aquesta distinció, que avala el nivell de vida, la formació i la riquesa laboral dels seus habitants, actua com un far en el mapa de la comarca.
En la llum d’aquest èxit local, s’hi projecta una ombra que cal abordar amb serietat institucional i compromís col·lectiu. L’Anoia en conjunt continua registrant un IST per sota de la mitjana catalana. Aquesta bretxa, lluny de ser una simple dada estadística de l’Idescat, tal com podreu llegir en un reportatge d’aquest exemplar, és un senyal d’alerta.
La prosperitat de pocs no pot -ni ha- d’emmascarar la necessitat d’elevar el nivell socioeconòmic general de la comarca. L’equació és simple: un índex més alt es tradueix directament en més oportunitats i una millor qualitat de vida per a la ciutadania. Per assolir aquesta fita, és imprescindible posar l’accent en dos pilars fonamentals: l’educació, primer, i, immediatament després, el mercat de treball. En les dues coses anem una mica coixos, i d’això en més d’una ocasió n’ha aixecat la veu la Unió Empresarial de l’Anoia.
Un índex socioeconòmic elevat es nodreix d’un capital humà altament format. Hem d’exigir i garantir més recursos per als nostres centres educatius, especialment en la formació professional i universitària. L’educació és el veritable ascensor social i l’eina més potent per transformar la realitat econòmica d’una comarca.
Al mateix temps, un teixit empresarial diversificat i amb capacitat d’atreure i generar llocs de treball d’alt valor afegit és vital. Cal fomentar la innovació, sostenir els sectors tecnològics i logístics que s’instal·len a la comarca i, sobretot, garantir que la formació de la nostra gent s’alineï amb les demandes d’un mercat laboral globalitzat i més qualificat.
L’exemple de Castellolí ens demostra que l’excel·lència és possible a l’Anoia. Que els altres municipis segueixin el mateix camí és qüestió de prendre decisions.
