Es compleixen cinquanta anys de la mort de Francisco Franco. Una efemèride que convida a l’exercici ineludible de la memòria democràtica i a la reflexió profunda sobre el camí recorregut i els perills que s’albiren.
La desaparició del dictador va marcar el punt i final a una de les èpoques més fosques i sagnants de la nostra història recent. Cinc dècades després, Espanya, i particularment Catalunya, han viscut una transformació extraordinària, fonamentada en el retorn a la llibertat, la pluralitat i la democràcia consagrades a la Constitució i al nostre Estatut. Hem passat de l’opressió uniformadora a la riquesa de la diversitat, de la por a la paraula, de la grisor per la manca de drets a la plena ciutadania, i poder utilitzar lliurement la nostra llengua. Aquesta fita no és casual; és fruit de la tenacitat, el consens i l’esforç col·lectiu de tot un poble. Molta, molta gent s’hi va deixar la vida per aconseguir-ho.
A Catalunya, la restauració de l’autogovern i la normalització de la llengua i la cultura pròpies van ser, sens dubte, els pilars d’aquest renaixement. Hem construït una societat oberta, dinàmica i compromesa amb els valors europeus de justícia i convivència.
Tanmateix, la història, si no s’aprèn, té una perillosa tendència a la repetició. En els darrers temps, observem amb preocupació i fermesa el ressorgiment de l’extrema dreta, un fenomen global que també ha arrelat amb virulència a l’Estat espanyol i, lamentablement, a casa nostra. Aquests moviments, amb un discurs carregat de nostàlgia revisionista, intolerància i antipolítica, busquen dinamitar els fonaments mateixos de la convivència i del sistema de drets que tant va costar aixecar.
És particularment trist -i perillós- que els principals portadors d’aquest neofeixisme siguin els joves, segurament absents d’informació sobre aquest fosc episodi que tantes famílies van patir.
Hem de ser contundents: el millor homenatge a aquells que van viure la dictadura sense els favors dels guanyadors, i van lluitar per la llibertat, és la defensa activa dels nostres valors. La democràcia no és una herència immutable, sinó un compromís quotidià que requereix vigilància i fermesa. Davant el feixisme, democràcia!
