Voldríem que els camps fossin jardins per anar-hi a passejar, però calen pagesos que els cuidin. I s’han de guanyar la vida amb els productes que conreen i no fent papers demanant subvencions. Voldríem fàbriques que donin llocs de treball i salaris dignes, però es mira el preu de què es compra i no l’etiqueta que diu on s’han fabricat. A poc a poc les grans distribuïdores es proveeixen d’on troben millors preus i es converteixen en barreres insuperables per al comerç de proximitat, que no pot competir amb mercaderies que venen de països llunyans, produïdes en condicions molt diferents. Alguns veuen una poma i no es pregunten d’on arriba, ni la petjada climàtica que s’ha generat per tenir-la a la mà. I parlen de sostenibilitat, competitivitat i benestar social. Deixen que el preu i la comoditat determini la compra.
Massa gent interessada a confondre el lliure mercat amb les negociacions geopolítiques i hi barreja com combatre immigració i el repartiment de la riquesa mundial.
Estem en una cruïlla que condiciona el nostre futur i ningú parla honestament de les causes que ho provoca. Les administracions properes fan obres de remodelació i modernització dels mercats municipals, com ara fa l’Ajuntament de Vilanova i també diu que farà el d’Igualada, un dia o altre. Però els ciutadans tenen també una munió d’altres opcions que els aporten altres avantatges. No s’adonen de la importància del comerç de proximitat, que s’està perdent a marxes forçades. I no tan sols els camps es poden convertir en una selva de matolls, herbam i boscos bruts. També podem quedar-nos amb carrers tristos, sense personalitat i on passejar sigui només un caminar per anar d’un lloc a un altre.
La forma de vida que coneixem està canviant i es fa sense adonar-nos de què passa. Com ha succeït amb el turisme, que es necessita pels ingressos que aporten, però que tant incideix en la vida dels que viuen permanentment en espais turístics. Es pateix l’afebliment de la classe mitjana, amb un creixement exponencial dels qui han d’estar molt atents per arribar a finals de mes. I en aquestes ombres ens acostem a les vacances, fetes de renúncies i pors, mentre es va galopant sense saber a on. D’ací que cada vegada hi hagi més remor de fons, inquietuds i protestes, que exigeixen mesures pal·liatives dels problemes, però sense abordar els temes de fons.
