Escric dotze amb lletres i no amb números, perquè amb lletres és més llarg. Només dotze dies ha durat el tercer grau dels presos polítics catalans. I la caverna mediàtica i política va dient que tenen tracte de favor.
Les negres togues “patrioticas” del Tribunal Supremo s’estan acabant de carregar el poc que queda ja de l’Estat de dret. Fan un tergiversació –reinterpretació diu la premsa casernària- del dret penitenciari, saltant-se totes les garanties processals i creant una perillosa jurisprudència que sense cap mena de dubte condicionarà –a pitjor- el compliment de les penes de presó del futur.
En la seva resolució, la fiscalia de l’Estat, exigeix que els presos polítics catalans passin per un procés de reeducació que garanteixi que deixin de pensar i treballar per a la independència de Catalunya.
Per TV3, dilluns el líder de Ciudadanos deia que els presos catalans tenen tracte de favor a la presó i que la resolució del Tribunal Supremo era un acte de justícia. N’hi ha que no són més miserables perquè el dia només té 24 hores.
El tercer grau que es va concedir als presos polítics catalans és una mesura prevista al codi penitenciari espanyol que contempla que davant una petició de fiscalia, el pres té el dret d’oposar-se i esperar la resolució judicial gaudint del tercer grau. En aquest cas, se’ls ha desposseït de la possibilitat de sortir a treballar de forma immediata i sense esperar la decisió judicial definitiva, respecte del tercer grau.
D’altra banda, anul·lant el tercer grau es violen les competències que l’Estatut dona a Catalunya i, en aquest moment, qualsevol Diputació té més poder real que la Generalitat de Catalunya, les competències de la qual, si fins ara xocaven amb el Tribunal Constitucional, ara ja es perden a mans del tribunal Supremo. Sota l’opressió espanyola els catalans només podem esperar repressió. En tant que catalans els nostres drets civils han deixat de ser garantits. Tots, catalans o espanyols, vivim amenaçats per un Estat que canvia les regles jurídiques desvergonyidament, generant-nos inseguretat jurídica.
Si no fos independentista, no tindria més remei que tornar-me’n, perquè no estic disposat a formar part del mateix país que la gent que celebra l’empresonament injust de persones honrades. Un país on, si ets català, no t’aplica el codi, sinó l’odi penal, fent desaparèixer tots els drets civils… fins i tot els més bàsics. Sense drets les persones esdevenim esclaus a mans de bàrbars
Ni vosaltres ni jo, som d’eixe mon…. i mai ho serem.
