“Que visqui bé, però al negoci que no entri” li va contestar Don Vito Corleone, a El Padrí, al seu conseller Tom Hagen, quan aquest li va preguntar, el dia de la boda de la seva filla, si al gendre havia de donar-li un lloc. Aquesta és la màxima que solen seguir, amb bon criteri, moltes famílies empresàries, quan decideixen establir normes sobre el treball a l’empresa familiar, o sobre la propietat futura d’aquesta. Però moltes empreses familiars han arribat fins on ho han fet gràcies al gendre, pot-ser per no haver-hi descendència masculina i l’època en la qual es va fer càrrec de la continuïtat del negoci. Molts negocis han crescut gràcies al tàndem format pels cònjuges.
A moltes empreses mitjanes s’han incorporat els gendres i les nores de forma natural, sense haver analitzat els pros i contres, sense considerar els riscos. Recordo un client en què el motiu real inconscient va ser evitar que la filla anés a viure lluny. Un altre cas en què era un bon director comercial que va fer augmentar les vendes a doble dígit durant molt temps, fins que es va divorciar i es va procedir al seu acomiadament.
No es poden establir regles universalment vàlides. Les circumstàncies que aconsellin la contractació d’un gendre, nora, nuvi o cunyat, poden ser moltes. Per exemple, la falta d’oferta de treball a la zona. En tot cas, la recomanació genèrica és que hi hagi vacant preexistent, tenir en compte la capacitat, i que l’últim motiu de contractació sigui el parentiu.
En el cas que es decideixi prohibir l’accés al treball, govern o propietat dels parents polítics és convenient prendre les precaucions oportunes per no convertir-los en uns “empestats” en relació amb el negoci familiar. Cal recordar l’interès legítim que poden tenir en relació amb els fills comuns, i el seu indiscutible pes en la transmissió a la següent generació de valors i d’estima o rebuig per l’empresa familiar.
És important que la família es plantegi el tema amb antelació, no quan sorgeix la qüestió, per poder analitzar-lo amb tranquil·litat. I que estableixi la normativa i les seves possibles excepcions. Què passa si la relació sorgeix entre un familiar i un empleat? És necessari que tota la família ho sàpiga per evitar possibles falses expectatives.
Carlo, el marit de Connie, la filla de Don Vito, va acabar treballant amb la família, la va trair i ho va pagar amb la seva vida. S’han de prendre amb antelació les mesures oportunes per que la nostre empresa i família trobin l’equilibri adequat; recordant que el que és bo per a l’empresa a la llarga és bo per la família.
