33.8 C
Igualada
Divendres, juliol 23, 2021

No som ximples

En totes les situacions de crisi hi ha elements que ens deixen entreveure nous camins i estratègies a seguir. L’aturada econòmica de la pandèmia no ha estat una excepció. La iniciativa privada va reaccionar ràpid. En poc temps es paŀliaven les mancances de respiradors, mascaretes i equips de protecció hospitalària. Altres productes, per manca de matèries o de tecnologia, com alguns farmacèutics, van seguir comprant-se en el lloc de sempre, encara que més cars i negociant l’escassedat.

Les administracions, que en el seu moment només miraven els costos (cada vegada més baixos fins desmantellar bona part de la indústria nacional) han fet grolleres explicacions de manca de productivitat i de “lleis de mercat”. Afortunadament estar dins d’Europa ha fet que en la majoria dels casos s’hagi tingut accés a gairebé tot i s’han endegat processos de vaccinació correctes i els hospitals han tingut gairebé tot el que ha fet falta.

Però hi ha molts elements que estan patint molt, com alguns productes finals, semielaborats o matèries primeres, com els semiconductors, ja que en la seva fabricació intervenen més d’un país, sovint d’Extrem Orient, que són molt importants en la digitalització empresarial i aturen factories de vehicles i provoquen trencament d’estocs en electrodomèstics, ordinadors i la majoria d’aparells electrònics. Malgrat això no canviarà el seu posicionament estratègic. Guanyen diners i més en guanyaran en situació de conflicte. De fet cadenes de distribució “especials” es dediquen a vendre aquells xips més rars i difícils de trobar i, en molts casos, a amb increments del 300-400%.

Alguns segueixen parlant de les excel·lències de models que en diuen “lliures” contraposant-los a indústria “protegida” que acaba sent obsoleta. Però caldria una reflexió, perquè no tot és blanc o negre. Veiem què passa amb els preus de l’electricitat, amb l’aigua o el reciclat d’escombraries. Veiem les conseqüències inflacionàries (encara que alguns en diguin temporals) i els desequilibris social provocats per treballs de poca entitat i mal pagats. No tot s’arregla amb una taxa fiscal, ni lleis antimonopoli o contra dels cartels. S’estan produint concentracions corporatives que remenen més diners que molts estats… I diuen que són molt més eficients, perquè quan tenen problemes acomiaden personal. Però els governs han de seguir donant prestacions a tots els ciutadans.

És temps d’aprendre i prendre les mesures adients. Estem parlant de plantejaments de teoria econòmica (i no només d’ideologia política) que sovint no s’implementen perquè hi ha molta ignorància entre els que manen. Però desgraciadament també hi abunden els “massa llestos”, que gaudeixen de ser en la llista dels “beneficiats”.

Hi havia un eslògan d’una popular xarxa de distribució de productes electrònics que deia: “No somos tontos”. Però massa sovint fem el ximple callant i acceptant tot el que se’ns aboca al damunt.

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

Les millores al Rovy és la proposta més votada en el Procés Participatiu

El 12 de juliol es va tancar el Procés Participatiu 2021 de Vilanova del Camí que ha impulsat la regidoria de Cultura i Participació...

Festivals

La procedència d’un dels mots protagonistes de l’estiu, per la polèmica amb l’augment d’encomanats, és tan transparent que no en dubtaria ningú: festival és...

El Museu de la Pell acull una exposició sobre els espais recuperats del Barri del Rec

El Museu de la Pell acollirà fins al 26 de setembre l’exposició “Rec Districte Cultural. Un barri en transformació”. Es tracta d’una producció pròpia...

Primer concert del Festival Maig amb els igualadins Marialluïsa

Aquest proper diumenge, 25 de juliol, el Festival Maig havia de fer el concert innagural de la seva vuitena edició. Les noves restriccions decretades...

La Pobla i Igualada, amb la mitjana més alta de quota de l’IBI

La Pobla de Claramunt, amb 628€, i Igualada, amb 620€, lideren el rànquing de la mitjana de rebuts més cars de l’IBI a l’Anoia....
Compartir