Pere Prat
Empresari
La pandèmia està creant una nova economia. No és només un parèntesi sinó el detonant per accelerar canvis socials i per posar-nos davant greus problemes que exigeixen una solució. Hi ha sectors que agafaran més protagonisme i d’altres que seran més marginals. Com sempre. A l’inici de la civilització tothom es dedicava a la caça. Després molts van passar a l’agricultura, més tard a la indústria i així successivament. Les activitats mai deixen d’existir, però el seu pes ocupacional i econòmic canvia substancialment al llarg dels temps.
En termes financers, ara hi ha qui li va molt millor que abans de que aparegués el Covid-19. Però no ho diu, car veu com el conjunt de la societat està patint i encara patirà més. No tot es comporta igual. Mentre la digitalització avança imparable, les feines vinculades a la mobilitat i al turisme, directa o indirectament, tindran modificacions importants. Però tothom haurà d’incorporar els costos de sostenibilitat, ecològics i salut, adaptar-se a la transició de energies fòssils a netes, la reducció de moviments migratoris, la racionalització de recursos naturals, l’ocupació de la gent i molts d’altres que afectaran el model social, com el transport públic, la vida a les grans ciutats, les escombraries, la pol·lució, el canvi climàtic i els objectius de sostenibilitat de l’ONU pel 2030, per accedir a un món més net, més segur, robotitzat i governat pels algoritmes…
I en aquest entorn els grans poders econòmics volen mantenir el seu estatus. Per això hauran de satisfer les necessitats de la població, on s’han produït transvasaments significatius en els hàbits de consum. Per exemple ha perdut pes el vestir i l’ha guanyat el lleure, especialment el digital. Els referents de “moda” ja no són Armani, Chanel o Dior, sinó Nike i la població mundial cada vagada és més dependent del mòbil.
Per això no sorprèn la trobada del president Sánchez amb els empresaris de l’Ibex i els sindicats per parlar del què caldrà fer per accedir als 140.000 milions d’euros dels fons europeus en els propers anys. S’endevina un “interès” vers els nous paradigmes “del futur”. Per això es rodeja dels que tenen els mitjans (i que sembla seran els que rebran els ajuts) i toca el flabiol d’Hamelin per tal que la gent no es revolti. Sembla que busquin un món de rentistes i gent desocupada que s’entretingui amb Netfix, futbol enllaunat i subsidis on no hi hagi ascensor social. I, com sempre, els que no vulguin aquest destí s’hauran d’espavilar i arriscar. D’ajuts en tindran pocs, però podran aprofitar “el vent i l’onada”.
