Cabrillanes – Jaume Singla

La comunitat autònoma de Castella-Lleó, presidida per Maria Dolores de Cospedal, secretària general del PP, va fer que el Tribunal Suprem li atorgués 126 hectàrees més de les que ja tenia, prenent-les a Astúries, concretament al municipi de Somiedo. La sentència fa créixer en 126 hectàrees la comunitat castellana, en detriment de l’asturiana. Això passava el setembre del 2008 i si el recordo ara és per les portes que ens pot obrir al conjunt dels ciutadans i, especialment als catalans en el moment que vivim. El procés s’havia iniciat feia 125 anys -la justícia espanyola ja se sap que tira a lenta- concretament el 1883 per la disputa entre els dos municipis -Somiedo i Cabrillanes-, d’una franja de bosc de vuit-centes hectàrees. Els castellans aportaven al procés un document datat el 1775 per reclamar la porció de terreny que consideraven pròpia. El Tribunal Suprem va acceptar la validesa del document castellà per modificar els límits territorials de les dues comunitats autònomes. És interessant de veure com els mateixos que neguen aferrissadament tota legitimitat a documents anteriors a la Constitución Española, defensin a ultrança, quan els convé, la validesa de documents anteriors fins i tot a la primera i segona repúbliques. Ens diuen que la llei impedeix de modificar els límits territorials de les comunitats autònomes, que no es poden federar, que no s’hi pot incorporar ningú… i ara resulta que amb una simple reclamació judicial es poden modificar els territoris de dos municipis i dues comunitats autònomes, sense que les altres comunitats hi puguin dir res al respecte. Però hi ha més. El Tribunal Suprem ha acceptat que es pot reclamar sobirania territorial amb documents molt anteriors a la Constitució Espanyola. Si s’ha acceptat la sobirania castellana a partir d’un document del 1775, perquè els catalans no podem reclamar la nostra sobirania partint de documents dels 1707 o del 1714, que demostren que no ens vàrem incorporar de bon grat a la corona borbònica? Amb aquesta sentència del 2008 -per cert gens divulgada- el Tribunal Suprem desmentia la tesi que tots els documents anteriors a la Constitució postfranquista quedaven anul·lats i, en tot el que fos contrari a la Constitució, sense efecte. Amb menys arguments un grup d’extrema dreta està presentant demandes contra tot el que fa accions en favor de la sobirania de Catalunya. Sense gaire èxit, val a dir. Els que s’oposen al dret a decidir dels catalans -o de qualsevol altre poble- hauran de posar damunt la taula arguments més sòlids dels que hi han posat fins ara, si no volen seguir fent el més espantós dels ridículs. Prohibir llibres, potenciar manifestacions paral·leles, comprar periodistes, amenaçar amb els aparells de l’Estat… no els servirà de res, quan fins i tot, les seves sentències judicials els desmenteixen. Jaume Singla