Tots som persones i cal respectar les diferències. Tothom pot viure la vida com li sembli oportú. Però la societat cerca aquells que contribueixin a millorar-la. Gent que contribueixi. Que hi faci aportacions i no només que visqui a remolc. I per ser d’aquestes persones, cal formar-se contínuament. Hi ha moltes oportunitats per fer-ho. La vida ensenya. Però també hi ha ajudes per formar-se. Una munió de cursos permeten fer-ho de manera assequible. És més important ser constant i trobar el temps, que els diners per accedir al saber. I quan dic això no parlo d’obtenir títols universitaris, màsters o qualificacions aristocràtiques, sinó simplement coneixements. Youtube dóna classes de pronunciació anglesa a cost zero i permet la pràctica presencial que fins no fa tant només es podia fer viatjant.
Però avui hem de considerar un nou paràmetre. Hem passat de la vella premissa d’estudiar per “trobar” ocupació a “crear” la nostra pròpia ocupació. La tecnologia seguirà automatitzant oficis i “prendrà” ocupació a molta gent. Però també se’n crearan de nous que implicaran altres formes de treball i sobretot requeriran competències i habilitats diferents. Moltes que encara no s’imparteixen a les escoles i que no valorem prou. Caldrà treballar més la flexibilitat cognitiva i intel·ligència emocional. El desig d’aprendre. La comunicació assertiva, el teletreball, el pensament creatiu, divergent i lògic, la diversitat, la col·laboració, la resiliència, el servei, la consciència de l’entorn… El món que s’acosta segueix posant reptes com sempre ha fet. 
Hem d’entendre que cada època ha portat la seva revolució. Una fase disruptiva. Del cavall al carro. De la manufactura a la robotització. Del món tancat al llogaret global … Canvis radicals però també amb infinitat de noves oportunitats i nous perfils socials. Moltes de les ocupacions d’avui, potser demà ja no existiran. I caldrà trobar noves formes de construir aquest futur.
No només cal intel·ligència i coneixements. Són les actituds les que fan la diferència. Les habilitats socials per integrar-se en un món en constant moviment. Saber estar. Empàtic. Sacrificat. Simpàtic. Recordar que massa informació porta sovint a la poca comunicació. A pensar que ho tenim tot en el nostre castell. Però en aquestes bombolles es viu una vida isolada. Un món petit. Respectable, però tancat.
Si es vol volar en un món de llibertats s’ha d’aprendre de la universitat de la vida. Del coneixement permanent. Aquell que neix de l’actitud encuriosida que fa preguntar el per què de quasi tot. Que ens manté amb la ment de l’infant i guarda l’experiència dels avis. I així ens anem fent.
Perquè som irrepetibles i diferents, però només amb una actitud positiva contribuirem a que la societat sigui cada dia millor.
