Autor: MGC Mútua
La situació actual dels sistemes d’atenció mèdica, tant públics com privats, es caracteritza per una relativa escassetat de professionals sanitaris —especialment metges—, una sobrecàrrega del sistema de provisió de serveis i un context demogràfic advers que, inexorablement, comportarà un increment dels recursos destinats a l’atenció de la cronicitat. Aquests factors constitueixen els principals desafiaments als quals s’enfronta l’assegurança de salut privada per continuar essent un model d’èxit al servei del progrés i el benestar de la nostra societat.
La digitalització dels serveis sanitaris ha representat en els darrers anys una innovació significativa, aportant valor afegit i millorant la qualitat assistencial. Tanmateix, aquesta transformació s’ha de conciliar amb la visió que la telemedicina ha de ser sempre un servei d’accés voluntari, a disposició dels assegurats, i no una eina que limiti l’accés a la presencialitat, que continua essent un element essencial en la relació metge-pacient. En cap cas la digitalització o la telemedicina han de derivar en una reducció de la qualitat assistencial, especialment pel que fa al contacte humà i personalitzat amb els pacients, que és un valor intrínsec i irrenunciable de la medicina presencial.
En aquest sentit, experiències o models assistencials que anticipen proves mèdiques i exploracions complementàries únicament en funció de símptomes reportats pel pacient, sense una primera visita mèdica valorativa, susciten dubtes rellevants quant a la seva idoneïtat i sostenibilitat. Tot i que aquestes pràctiques sovint s’argumenten en base a models algorítmics o d’intel·ligència artificial, cal avaluar amb cautela el seu impacte real en termes de salut i qualitat de vida.
És previsible que l’evolució futura dels costos sanitaris sigui clarament creixent, tant pels avenços tecnològics i terapèutics d’elevat cost com per la creixent especialització dels professionals sanitaris i l’impacte que això té en la producció dels serveis. En aquest escenari, la sostenibilitat del model assegurador privat dependrà d’un ajust eficient entre els recursos sanitaris consumits i els guanys en salut que se’n derivin.
En aquest context, la intel·ligència artificial pot esdevenir un element clau per millorar la gestió tècnica del risc assegurador —mitjançant l’anàlisi massiva i sistematitzada de dades— i per optimitzar el seguiment de pacients crònics a través d’eines digitals i solucions biomètriques. Tot i això, elements menys disruptius, com la priorització de les visites mèdiques presencials, continuen essent fonamentals per garantir diagnòstics i seguiments clínics de qualitat, amb un tracte humanitzat i individualitzat, basat en l’expertesa del professional mèdic.
La digitalització i la intel·ligència artificial marcaran el futur de l’assegurança de salut, però el contacte humà continuarà sent essencial per garantir una atenció mèdica de qualitat.
Una de les característiques definidores de l’assegurança de salut privada, en contraposició al sistema públic, és la participació de l’assegurat en el finançament d’una petita part del cost real del servei mitjançant franquícies o copagaments. Aquesta pràctica permet responsabilitzar l’assegurat en l’ús dels serveis assistencials i reduir ineficiències, com ara la repetició innecessària de proves o exploracions sense indicació mèdica consistent, que suposen un malbaratament de recursos i poden generar despeses addicionals per a l’usuari.
Pel que fa al futur de l’assegurança privada de salut, aquest es vertebrarà entorn de tres grans eixos
- Ampliació de cobertures: una actualització progressiva dels condicionats generals per incorporar noves tecnologies mèdiques i terapèutiques que aportin millores reals i percebudes en la qualitat de vida, com ara la cirurgia robòtica, les teràpies làser o les innovacions en oncologia i medicina digital.
- Extensió de la xarxa hospitalària: especialment a l’àrea metropolitana de Barcelona, per absorbir la creixent demanda d’assistència mèdica derivada tant de l’augment de la contractació de pòlisses de salut com de l’envelliment poblacional. En aquest sentit, les noves incorporacions de centres com Vithas Hospitales Esplugues de Llobregat, IMED Hospitales Cornellà de Llobregat o l’ampliació d’HM Hospitales Sant Cugat del Vallès contribuiran a reforçar i diversificar l’oferta actual.
- Aportació de valor afegit a l’assegurat: potenciant una atenció personalitzada i proactiva, centrada en l’acompanyament, la gestió i el suport en la coordinació de cites mèdiques i proves diagnòstiques, així com en la cobertura integral de les necessitats asseguradores del mutualista.
Finalment, cal destacar com a aspecte de preocupació la creixent concentració dels proveïdors assistencials, especialment en l’àmbit hospitalari, en mans d’uns pocs grups empresarials. Aquesta tendència, lluny de fomentar la competència i la millora del sistema, pot derivar en situacions de quasi monopoli que, a llarg termini, afectin negativament la qualitat percebuda dels serveis i la llibertat de decisió de l’assegurat.
