Arquitectures inexcusables: “Hackesche Höfe, a Berlín, un fantàstic exponent de l’Arquitectura industrial modernista”
A

6 de maig de 2018

Carmel·la Planell.

Hackesche Höfe, des de la caiguda del Mur, ha esdevingut un ocorrent punt de trobada per a berlinesos i un excepcional reclam per a visitants. Avui totalment rehabilitat, aquest complex -i els veïns Rosenhöfe i els Haus Schwarzenberg- que constitueix el recinte més gran de patis closos de tot Alemanya, que va construir-se a la perifèria sobre l’antic barri jueu dels graners (Scheunenviertel), està catalogat com a un autèntic monument històric d’Spandauer Vorstadt, en el sí de l’antiga fortificació medieval d’aquest nom. A un pas del Hackeschen Markt, entre els carrers Rosenthale i Sophienthale, aquests patis, els seus passatges i tots un encadenat d’edificis de funcionalitat mixta es van inaugurar a l’estiu de l’any 1906, després de dos anys de construcció, segons el projecte del berlinès Kurt Berndt, un notable representant del Jugendstil alemany; bo i responent a una iniciativa de consolidar-se com a un conjunt desordenat d’edificis d’habitatge, fàbriques, tallers, comerços i despatxos comunicats entre sí per una seqüència de passos i patis interiors conformant un emplaçament d’uns trenta metres quadrats totalment vestits de l’estètica pròpia de l’Arquitectura industrial modernista.

Només accedir-hi, et trobes els patis numerats; així que el primer, l’Endellscher Höfe, i en la seva plaça principal, se’t presenta profusament ornamentat amb bells enrajolats d’esmalt i mosaics àrabs, dibuixats pel dissenyador August Endell. Més endavant l’amplitud d’aquest espai tancat et descobreix les dependències d’un modern i selectiu cafè-concert –el Chamäleon- i d’un cinema, amb diverses sales –el Hackeschen Höfe Kino-, entre diversos locals de restauració amb les seves polides terrassetes. Un segon pati, alberga el popular Theater Hof i una sèrie d’oficines d’arquitectes; mentre que, en la resta dels patis proliferen els establiments dedicats a l’artesania i al disseny, a més de nombroses botigues de roba. L’últim, emperò, és una porta oberta a la descoberta d’una parada curiosa, el Sophien Club, amb un sorprenent aparador d’elaboració i tast de cerveses autòctones i, al final, un espectacular espai de jocs: el Billardsalon Köh.

Pertot proliferen, de pati en pati, diversos racons de rica vegetació i parades per al descans i la tranquil·la contemplació dels artístics finestrals i balconades que amb esveltesa s’imposen sobre uns pulcres parterres i uns capritxosos baixos; una suma de circumstàncies que fa que els Hackescher Höfe siguin molt més que una destinació de moda, o una gran atracció turística: són un extraordinari i inexcusable museu del modernisme berlinès, harmoniosament cohesionat amb l’espai.

Comparteix l'article:

Deixa un comentari

L'Enquesta

Creus necessari un canvi en el govern de la Generalitat?