21.4 C
Igualada
Dissabte, setembre 19, 2020

Arquitectures inexcusables: “Hackesche Höfe, a Berlín, un fantàstic exponent de l’Arquitectura industrial modernista”

Carmel·la Planell Lluís
Carmel·la Planell Lluís
Filòloga, historiadora i fotògrafa

Carmel·la Planell.

Hackesche Höfe, des de la caiguda del Mur, ha esdevingut un ocorrent punt de trobada per a berlinesos i un excepcional reclam per a visitants. Avui totalment rehabilitat, aquest complex -i els veïns Rosenhöfe i els Haus Schwarzenberg- que constitueix el recinte més gran de patis closos de tot Alemanya, que va construir-se a la perifèria sobre l’antic barri jueu dels graners (Scheunenviertel), està catalogat com a un autèntic monument històric d’Spandauer Vorstadt, en el sí de l’antiga fortificació medieval d’aquest nom. A un pas del Hackeschen Markt, entre els carrers Rosenthale i Sophienthale, aquests patis, els seus passatges i tots un encadenat d’edificis de funcionalitat mixta es van inaugurar a l’estiu de l’any 1906, després de dos anys de construcció, segons el projecte del berlinès Kurt Berndt, un notable representant del Jugendstil alemany; bo i responent a una iniciativa de consolidar-se com a un conjunt desordenat d’edificis d’habitatge, fàbriques, tallers, comerços i despatxos comunicats entre sí per una seqüència de passos i patis interiors conformant un emplaçament d’uns trenta metres quadrats totalment vestits de l’estètica pròpia de l’Arquitectura industrial modernista.

Només accedir-hi, et trobes els patis numerats; així que el primer, l’Endellscher Höfe, i en la seva plaça principal, se’t presenta profusament ornamentat amb bells enrajolats d’esmalt i mosaics àrabs, dibuixats pel dissenyador August Endell. Més endavant l’amplitud d’aquest espai tancat et descobreix les dependències d’un modern i selectiu cafè-concert –el Chamäleon- i d’un cinema, amb diverses sales –el Hackeschen Höfe Kino-, entre diversos locals de restauració amb les seves polides terrassetes. Un segon pati, alberga el popular Theater Hof i una sèrie d’oficines d’arquitectes; mentre que, en la resta dels patis proliferen els establiments dedicats a l’artesania i al disseny, a més de nombroses botigues de roba. L’últim, emperò, és una porta oberta a la descoberta d’una parada curiosa, el Sophien Club, amb un sorprenent aparador d’elaboració i tast de cerveses autòctones i, al final, un espectacular espai de jocs: el Billardsalon Köh.

Pertot proliferen, de pati en pati, diversos racons de rica vegetació i parades per al descans i la tranquil·la contemplació dels artístics finestrals i balconades que amb esveltesa s’imposen sobre uns pulcres parterres i uns capritxosos baixos; una suma de circumstàncies que fa que els Hackescher Höfe siguin molt més que una destinació de moda, o una gran atracció turística: són un extraordinari i inexcusable museu del modernisme berlinès, harmoniosament cohesionat amb l’espai.

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

Vallbona complementarà les beques del Consell Comarcal per al menjador escolars

L’Ajuntament de Vallbona d’Anoia ha decidit destinar una partida de 1.430 euros per complementar les beques menjador que rebin els alumnes des del Consell...

PDUAECO: cap més conte de fades!

Fa uns tres anys les alcaldies d’Igualada i de Castellolí van intentar que l’empresa xinesa de cotxes elèctrics Thunder Power, amb seu a Hong...

Nou projecte per a la millora de l’espai públic a Sant Martí Sesgueioles

L’Ajuntament de Sant Martí Sesgueioles ha impulsat un projecte d’urbanisme per a la gestió i millora de l’espai públic, equipaments municipals i el seu...

Ricard Fuster: “Teníem moltes ganes de tornar a obrir l’Ateneu Cinema”

El Ricard Fuster és la persona que està al capdavant de l’Ateneu Cinema, que després de sis mesos tancat a causa de la pandèmia...

1983 – L’Ajuntament adquireix l’antiga fàbrica Cal Boyer i Cal Granotes

Durant l’any 1983, l’Ajuntament d’Igualada, amb l’alcalde Manuel Miserachs al capdavant, va comprar l’antiga fàbrica de Cal Boyer i l’adoberia de Cal Granotes, ambdues...
Compartir