Això és així en el cas que et trobis en insolvència, o que la prevegis “imminent” en presentar el concurs corresponent, el que passa és que no es fa, però ara si et trobes en aquesta situació més que mai, afanya’t!
Per dues coses, perquè el proper 31 de desembre s’acaba la moratòria que pel Covid s’ha donat per presentar-la, quan per llei son dos mesos des que et consti la teva insolvència, i més important, perquè tot això canviarà amb una incertesa que, de moment, no se sap si serà beneficiosa o més restrictiva per acollir-se al concurs de creditors.
El Consell de Ministres, de la mà del Ministeri de Justícia juntament amb la cartera d’Assumptes Econòmics, ha donat llum verda al “Anteproyecto de Ley de Reforma de La Ley Concursal”, elevant-la el dimarts passat a audiència pública. Una norma que inclou la transposició de la directiva europea de reestructuració d’insolvència en canvis de fons a la fi de “disponer de instrumentos ágiles y eficaces que mejoren los procedimientos de insolvencia y faciliten el mantenimiento de empresas viables”, tal com van dir en un comunicat conjunt les carteres esmentades.
La Llei Concursal ve d’entropessades des de lluny, i mai ha aconseguit l’objectiu de negociar un acord entre creditors i deutors per saldar el deute mitjançant un “quita y espera”, el resultat és que el 90 % dels concursos presentats acaben en liquidació, els experts fa temps que avisen que entrar tard dificulta la viabilitat dels concursats.
Ens hem de remuntar a la “Ley de Suspensión de Pagos” de 26 de juliol de 1922, promulgada amb caràcter provisional, es va dictar per resoldre un cas concret (la fallida del Banco de Barcelona), de provisional des del 1922 ha sigut la peça bàsica del nostre dret concursal fins la Llei Concursal de 9 de juliol de 2003, que ha sigut reformada 29 vegades; i refosa, en el sense sentit, tenint en compte que l’avantprojecte ja estava damunt de la taula, en plena pandèmia per Real decret 1/2020 del 5 de maig.
Sent les més destacades reformes la del 2011 i la del 2013 per desembocar a la del 2015, donant pas a la segona oportunitat per les persones naturals i professionals endeutades, aquesta ha tardat anys a ser efectiva, fins que magistrats li han donat recorregut, així i tot estem molt lluny dels nostres veïns en presentacions de segona oportunitat. El 2015 es van acollir al mecanisme de la segona oportunitat 50 persones i 6599 en el 2019 segons les estadístiques de l’INE.
En un webinar organitzat pel Col·legi d’Advocats de Barcelona en referència a la 2ª oportunitat d’aquest avantprojecte a on destacades catedràtiques, un magistrat, professors i advocats van debatre els pros i contres de l’avantprojecte, com tot en el Dret, les interpretacions van ser diverses, però en definitiva es pot dir que s’endurirà l’accés , i quant a l’exoneració serà més “generosa”, temes cabdals no queden resolts com el deute públic, que continua sense ser exonerable per aquesta llei, o la competència dels jutjats d’instància (a on s’eternitzen els procediments ja que no són de la seva competència), en comptes dels mercantils, i una bona nova és que les trucades dels agents de cobrament quedaran prohibides.
Dit tot això, potser serà un pas endavant la nova llei, però com que la reforma del 2015 ha tardat a ser efectiva, sens dubte la nova llei no serà menys, pel que si estàs endeutat, afanya’t!
